PUBLICITAT

L’eterna campanya electoral

Les properes eleccions generals són atípiques per diversos motius. L’aspecte segurament més evident és la proliferació d’opcions polítiques a les llistes nacionals. Fins a set candidats entren a la cursa per aconseguir ser caps de Govern. Un altre fet rellevant d’aquests comicis és l’inici primerenc dels moviments de cadires, de noms a candidats i de precampanya electoral. El rumor que Martí podia fer la convocatòria abans d’hora –cap al mes de desembre de l’any passat– va fer que algunes forces polítiques acceleressin els seus moviments interns per escollir número u de la llista. També a molts mesos vista de la data assenyalada es van començar a conèixer pactes preelectorals que, per la seva naturalesa  sens dubte també són una novetat d’aquests comicis. Finalment, Toni Martí va anunciar a finals de desembre que les eleccions serien la primera setmana d’abril. A partir d’aquest moment, es va donar l’inici no oficial a una precampanya que ja es preveia molt llarga. 


I aquests dies així ho estem comprovant. La campanya no comença oficialment fins el 24 de març. Amb tot, les forces polítiques ja fa dies que fan actes clarament propis dels quinze dies de campanya. Des de promeses a presentacions en públic de candidats amb la voluntat que ja comencin a agafar protagonisme les noves cares polítiques electes. 


La legislació sobre el règim electoral únicament indica que la campanya «no podrà ser inferior a deu dies naturals ni superior a quinze dies naturals», sense especificar ni limitar els actes previs a la data d’inici. Un buit que les forces polítiques estan utilitzant per començar ja a llençar els seus missatges a la ciutadania. Cal tenir clar, però, que a vegades l’excés d’informació és contraproduent i que cal respectar els períodes fixats per cada moment amb els pros i els contres que aquests proporcionen. Són les regles del joc.  

Comenta aquest article

PUBLICITAT