fent ús de l’argot de carrer diré que aquesta setmana Andorra està que ho peta. S’està posant les piles amb la difusió de la Marca Andorra, ha deixat a tothom bocabadat amb la inauguració de les finals de la Copa del Món i ha aconseguit passar a les semifinals de l’Eurocup. Sembla que no hi podia haver un escenari més idíl·lic per celebrar els 26 anys de la Constitució. I és que ja ho diuen, si es vol tenir a la ciutadania contenta, res millor que una bona posició en algun esport d’elit. A Espanya s’aconsegueix amb el futbol, i a aquí, amb el bàsquet i l’esquí. No critico que se celebrin les victòries i les bones acollides de competicions mundials que aporten renom i economia al país, al contrari, si no celebrem els bons moments, què ens queda? El que em sorprèn és que aquests tres fets (sobretot els dos últims) hagin aconseguit tapar tan ràpidament els comentaris i les crítiques negatives que s’estaven escoltant darrerament.

Em sobta que durant aquesta setmana no hagi escoltat ni un retret a la situació social i laboral del país, al malestar per les condicions de l’habitatge o a la manca d’igualtat que encara presenta el sector femení. Fa uns dies, si et trobaves en un bar, en una botiga o a la sortida d’una escola, només feies que escoltar a tort i a dret queixes relacionades amb la dificultat per trobar pis, amb l’empitjorament de les condicions laborals dels treballadors o amb la impossibilitat de compaginar la feina amb la vida personal. I ara, després d’uns dies de glòria (ben merescuda, tot s’ha de dir) sembla que les preocupacions han desaparegut. Només s’escolten elogis cap a un esport o l’altre i comentaris plens de goig. I no parlo només de les converses que es puguin tenir a peu de carrer. Les xarxes socials també han deixat de transmetre missatges negatius sobre certs fets socials per mostrar majoritàriament comentaris de suport i d’elogi als dos esdeveniments esportius.

Què passarà (per exemple) si el Morabanc guanya? El primer de tot és que tindrem una felicitat col·lectiva durant setmanes. I és que està demostrat que després de victòries esportives importants (ara parlo a nivell mundial), hi ha un boom d’embarassos, les vendes augmenten i la felicitat col·lectiva està pels núvols. Es diu que els esports influeixen en el nostre estat d’ànim i en les emocions i que, en conseqüència, solen dictar el nostre comportament i les nostres accions durant les hores o els dies posteriors a la victòria del nostre equip. I això que nosaltres no juguem... De fet, segons assegura un estudi realitzat per la universitat portuguesa de Coïmbra, les sensacions que experimenten els aficionats d’un esport (sobretot els del futbol) són similars al sentiment d’una persona enamorada. 

Així doncs, podem dir que Andorra està immersa aquesta setmana en una petita bombolla d’eufòria i d’amor col·lectiu momentani. Perquè com tot, desapareixerà. I és que estic segura que un cop passi el minut de glòria, les converses de carrer tornaran a adquirir el to negatiu de sempre. Mentrestant, però, caldrà treure profit.