PUBLICITAT

Promeses a cost zero

La nova Federació de la Gent Gran, presidida ara per Fèlix Zapatero, va reiterar ahir la petició per unes pensions dignes. En aquest cas, però, la federació ja no marca la xifra en els 1.200 euros, sinó que considera que la quantitat s’ha d’ajustar segons els despeses de cada padrí. Així, entenen que una pensió de 1.200 euros podria ser suficient per un avi que tingui el pis en propietat i, per tant, no hagi de destinar part d’aquest salari a habitatge. Per contra, entenen que seria insuficient per un padrí que cada mes hagi de reemborsar part d’aquesta quantitat en lloguer. Aquesta, però, no és l’única casuística que hauria de fer variar la xifra. N’hi ha d’altres com ara que el jubilat en qüestió tingui o no una persona a càrrec. 
La idea, molt embrionària, s’hauria de polir i força. Primer, perquè caldria establir una escala de pensions que es poguessin repartir amb uns criteris objectius. I segon, i imprescindible, determinar com es pot fer front a aquesta despesa. 
Evidentment, la petició no es pot desvincular del moment electoral que vivim. Totes les formacions estan desplegant, durant aquests 15 dies, les seves armes de caça de vots i sens dubte el futur del sistema de pensions és un dels temes més complexos a tractar, tant per la dificultat del mateix com per la impopularitat de les mesures que s’hauran de dur a terme si es vol aconseguir la seva sostenibilitat. Per això és molt important ser realistes i no enganyar als ciutadans. Aquells que estan prometent augments de salaris i pensions –ara l’aposta màxima està a 1.400 euros– han d’explicar com sostenen la proposta i si, en contrapartida, s’hauran d’apujar impostos, allargar l’edat de jubilació, canviar el valor del punt o la mesura que considerin adient. Prometre les millores a cost zero és enganyar i manipular. Fer volar coloms per uns quants vots. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT