L’AAME va reivindicar ahir la seva merescuda quota de protagonisme en la campanya electoral i ho va fer fent notant que només dues de les set formacions a qui havien adreçat una sèrie de propostes i dubtes sobre la seva professió els havien respost. El seguiment de diferents iniciatives que ajudarien a consolidar Andorra com un país professionalitzador de monitors i de la neu en general, encapçala les demandes dels monitors, del tot lògiques en el país dels Pirineus que es vol vendre com un país d’esquí, encara que a l’hora de la veritat algunes peces de l’engranatge fallin. 

L’AAME va mostrar també la seva preocupació per la competència, al seu parer deslleial, que exerceixen els temporers. Seria un error posar al centre de la diana aquest col·lectiu ja de per si en desavantatge al país. És evident que poden existir desajustos en la convivència entre uns i altres que cal fixar des del positivisme i la crítica constructiva perquè, evidentment, els monitors del país puguin exercir la seva professió amb tranquil·litat, garanties, contractacions i salaris dignes. 

Ara bé, caure en la dicotomia dels de casa o els de fora és errada, en general, massa simplista sempre però especialment perjudicial en un país com Andorra, que necessita els temporers per al sector serveis. Si els temporers no venen, la temporada no arrenca i això és així. 

Les injustícies laborals s’han de perseguir sense mirar el passaport i si els monitors nacionals estan sent perjudicats per una gestió de les pistes que prefereix, només per motiu de nacionalitat, els temporers s’ha de controlar. Com també s’ha de controlar si hi ha efectivament un aprofitament econòmic d’aquests temporers versus el que se li oferiria a un monitor nacional. És inadmissible que els monitors andorrans juguin en desavantatge però cal cuidar, també, els temporers.