La Llei de relacions laborals suposa, en molts aspectes, una modernització d’alguns procediments que havien quedat obsolets a Andorra, com, per exemple, el contracte verbal. Una de les mesures que impulsa la llei és l’obligatorietat de cobrar el sou a través de transferència bancària i elimina les possibilitats de rebre el sou en metàl·lic o mitjançant un xec. A priori, la intenció és bona i pretén fixar la traçabilitat d’allò què es paga i què es rep de manera que no hi hagi dubtes de transparència ni per part de l’empresari, ni per part del treballador. Ara bé, potser caldria haver previst que hi ha treballadors d’aquest país, la majoria temporers, que tenen problemes per obrir un compte bancari a Andorra. Potser caldria haver previst un mecanisme que assegurés la transparència de les operacions però que permetés a aquests treballadors imprescindibles pel bon funcionament de l’economia del país seguir cobrant el sou amb normalitat. 

Aquesta podria haver-se basat en una excepció dels requisits mínims per obrir un compte al Principat, subjecte a l’obligatorietat del tancament del mateix en un període de temps concret o bé, en l’acceptació d’altres mesures de pagament pensades explícitament per a aquest col·lectiu. En qualsevol cas, és evident que el dipòsit del sou a la Batllia suposa un greuge per a l’empresari i per al treballador. Per al primer, l’obliga a perdre temps en tràmits i per al segon, a més, suposa rebre el sou merescut amb uns dies de dilació. 

Cal pensar, a més, que els temporers sovint arriben al nostre país sols, per passar uns mesos i que, en aquestes circumstàncies no compten amb una xarxa de persones pròximes que els puguin donar suport en cas que triguin uns dies més a percebre el sou.