Queda encara molta feina per fer, però ahir el país va viure un moment simbòlicament important que no es pot menystenir. Roser Suñé va prometre com a primera síndica general d’Andorra. Dit d’una altra manera, per primer cop a la història del país una dona presidirà la cambra parlamentària, el que apropa, una mica més, el sexe femení a la primera línia de responsabilitat política. De fet, en aquesta nova legislatura, la vuitena en època constitucional, que es va inaugurar ahir, són dues dones les que ostenten els càrrecs de síndica i subsíndica (aquest darrer per Meritxell Palmitjavila). En les dues secretaries de Sindicatura, Susanna Vela (PS) i l’únic home de l’òrgan parlamentari, Ferran Costa (L’A). 
Més enllà del fet en sí, que de ben segur quedarà marcat en la història del país, és important que les institucions públiques normalitzin la presència de les dones en càrrecs de responsabilitat. Fins ara, totes les formacions han presumit de presentar llistes paritàries, però el cert és que a primera línia sempre hi ha un nom masculí. Els femenins, en segona o tercera posició. No massa lluny però mai al capdavant. És necessari que la presència de les dones en aquestes posicions es normalitzi i s’escullin per les seves capacitats professionals de la mateixa manera que es fa amb els homes, sense diferències. Només així s’aconseguirà, en un termini de temps proper, que el fet que una dona estigui al capdavant d’una institució deixi de ser notícia. 
Ahir vam veure la primera síndica general de la història del Principat prometent el càrrec. Esperem que en les properes eleccions les opcions polítiques estiguin liderades, també, per veus femenines i així sigui possible investir la primera dona andorrana com a cap de Govern.