L’escenari polític per a la propera legislatura comença a dibuixar-se, després que els liberals hagin avalat iniciar les negociacions amb Xavier Espot. Queda encara per decidir si el suport serà en format de govern de coalició o amb acords puntuals des de l’oposició. De moment, totes dues forces treballen per analitzar els punts en comú dels seus programes electorals i mirar de construir un full de ruta conjunt que els permeti donar estabilitat al país. 

El moviment pot sorprendre pel fet que els liberals hagin transcorregut a les llistes territorials de les eleccions conjuntament amb el PS sota el paraigües de d’Acord. És cert, però, que tant L’A com PS van repetir mil i una vegades que el pacte finalitzava el dia de les eleccions i que, un cop al Consell, cada un aniria per la seva banda. I així ho han fet els liberals que, d’altra banda, tenen més punts programàtics amb DA que no pas amb els socialdemòcrates. 

Amb tot, als qui sembla que ha agafat més desprevinguts la decisió liberal és al PS, que des de l’inici havien donat per fet que podrien comptar amb els quatre consellers de la formació de Gallardo i partir de les negociacions amb 11 consellers a favor de la seva candidatura per investir Pere López (el mateix nombre de consellers que té DA). La suma L’A-PS, però, requeria d’un tercer soci si López volia que la seva candidatura prosperés i confiava que terceravia també pogués fer front comú per fer fora DA. Està clar, però, que tot i la millora dels resultats del PS, López ha perdut les eleccions i no té cap possibilitat de sumar prou suports per ser investit cap de Govern. A les files socialdemòcrates sempre els quedarà al dubte de què hagués passat si haguessin anat en solitari a les territorials o quin hagués estat el resultat si els personalismes del passat s’haguessin deixat enrere i haguessin fet un pacte a tres, incloent SDP a la partida.