El debat sobre l’ús de càmeres en professions com els agents de circulació torna a entrar en debat. La qüestió no és nova, ja que ja se’n va parlar amb el cas dels agents de policia, que des del 2017 les porten incorporades a l’uniforme. L’objectiu dels dispositius és tant la protecció dels possibles detinguts com dels mateixos professionals, ja que tant per servir en hipotètics maltractaments d’un agent cap a l’arrestat, com per destapar possibles denúncies falses cap als funcionaris. En el cas dels agents de circulació, la finalitat seria similar, de manera que podria servir per emparar els professionals en casos de comportaments irregulars dels ciutadans o de càstig si es demostressin males praxis professionals. 

La proposta, doncs, és a grans trets positiva, malgrat l’evidència que cal regular el seu ús de forma rigorosa, acurada i amb responsabilitat. Amb el precedent del cos de Policia, la redacció d’aquest nou text serà més senzill. És necessari, però, definir molt bé en quins casos es pot utilitzar les gravacions i en quins cal limitar-lo, a més de la custòdia posterior que s’ha de fer d’aquestes imatges per respectar també el dret a la intimitat i a la protecció de dades. En el cas de la Policia, el contingut de les gravacions el custodien dos comandaments, que són els que fan el buidatge de les càmeres. L’accés al contingut, a més, també està regulat i només es pot consultar amb una demanda d’autoritat judicial o ordenança contra la policia. 

Caldrà, doncs, adaptar les normes ja establertes en el cas del cos de Policia ara per als agents de circulació amb la finalitat que professionals i ciutadans tinguin la certesa que totes dues parts compleixen les regles del joc sense que ni uns s’excedeixin per irresponsabilitat ni els altres fessin un ús inadequat de la seva condició professional.