El govern tripartit i les seves condicions ja estan gairebé tancades del tot. A falta de conèixer els noms de les persones que lideraran les carteres ministerials, l’acord ja ha agafat forma tant pel que fa a les temàtiques principals a tractar com per l’entrada de liberals i massanencs a l’Executiu. Finalment, sembla que la formació de Jordi Gallardo trindrà presència en quatre de les carteres, mentre que CC se’n quedarà una. Tot plegat permetrà que dimecres Xavier Espot sigui investit com a cap de Govern amb majoria absoluta i sense necessitar una segona volta. 
Els tres implicats han destacat la facilitat amb la qual s’ha arribat a una entesa amb els punts programàtics més destacats. Ideològicament parlant sembla evident que liberals i CC no s’allunyen de DA, malgrat el distanciament evident de L’A quan van decidir pactar amb el PS a les territorials. També per als taronges és més còmode aquesta via que no la de pactar amb Josep Pintat per una qüestió de programa. 
L’acord, com és obvi, permet sortir de l’atzucac que suposa no tenir els vots necessari per ser investit. El camí, però, tot just comença. Una legislatura de quatre anys convivint amb tres formacions diferents no és senzilla i caldrà fer molts esforços per mantenir la cortesia, amabilitat i consens que s’ha demostrat aquests dies. El país encara reptes importants com l’acord d’associació amb Europa i tot el que se’n deriva, els problemes de l’habitatge i dels salaris o el futur de les pensions. És políticament correcte afirmar que per fer front a tots aquestes reptes cal unitat i mirar pel país, no només pel que fa als tres grups que formaran govern, sinó també amb els de l’oposició. Fins ara, però, això ha estat complicat. Les crítiques a DA han sigut múltiples i diverses. Ara, però, no serà l’únic que liderarà el timó i caldrà veure la cintura política de tots.