Xavier Espot va ser investit ahir cap de Govern gràcies als suports dels consellers liberals i de CC, a part, òbviament, dels demòcrates. Terceravia, fidel al missatge que ha comunicat des de l’inici, es va abstenir, mentre que els consellers socialdemòcrates van votar a favor de la candidatura de Pere López. Els discursos d’ahir van seguir en la línia del que ja s’esperava: L’A, CC i DA van escenificar l’harmonia que ara hauran de mantenir durant quatre anys de mandat. Mentre que, tal com ja ens tenien acostumats en la darrera legislatura, PS i DA van protagonitzar els discursos més durs de retrets i picabaralles. 

El resultat no va ser cap novetat, malgrat que en alguns moments ho podia semblar per les cares dels socialdemòcrates. Com també era d’esperar, gran part del protagonisme se’l va emportar el dirigent liberal, Jordi Gallardo, que després de pactar amb el PS sota el paraigües de d’Acord per a les llistes territorials, ara entrarà al Govern de Xavier Espot amb ni més ni menys que quatre ministeris. El canvi provocarà, per una banda i com és evident, que els liberals s’emportin un bon sac de crítiques per anar canviant d’acompanyant, tot i que ben cert és que tant PS com L’A van deixar clar des de l’inici que el seu pacte caducava el dia 7 d’abril. De l’altra banda, tampoc es pot obviar la gran capacitat negociadora de Gallardo, que sense tenir cap de les carteres que s’entenen de més importants, dominarà quatre ministeris. El moviment es pot criticar per molts motius però el que semblava evident després del pacte amb el PS i dels resultats de les eleccions és que L’A navegava a la deriva i que el seu futur a les comunals era ben incert. Ara Gallardo s’ha agafat de la mà del guanyador i per molt enfadats que estiguin dins del PS –també molt comprensible–, no tindran més remei que acceptar que en bona part el seu acord per les territorials ha acabat facilitant l’investidura d’un nou cap de Govern demòcrata.