El nou Govern ja està pràcticament definit. Oficialment, només està confirmat el nom del nou cap de Govern, Xavier Espot, que ahir va jurar el càrrec. Bona part dels ministres, però, ja comencen a tancar-se, així com des de ja fa uns dies, el repartiment de les carteres: set per DA, una per CC i quatre per L’A. El repte de portar a bon port la legislatura no és fàcil, tenint en compte que hauran de conviure durant quatre anys les tres formacions. Per tal que sigui més fàcil –o que no hi hagi imprevistos a mig camí–, les tres parts han deixat per escrit un pacte per blindar el pacte. 

El que està clar que no es pot blindar, però, és l’hemeroteca. I de fet, si tiréssim de la mateixa, tots els partits haurien de donar explicacions en un o altre moment. De moment, qui està sent objecte de més preguntes pel suport que ha donat a DA és Jordi Gallardo i la seva formació. La renúncia a la consulta sobre l’avortament i la sentència que va sortir ahir del TC sobre la Llei de la Funció Pública en resposta d’un recurs interposat per ell mateix juntament amb els socialdemòcrates en són dos exemples. Es pot entendre, tal com Gallardo ja ha argumentant, que no és un govern d’un sol color i que, per tant, per arribar a un pacte calen renuncies de totes les parts. Ara bé, pels liberals la derogació de la Llei de la Funció Pública semblava fa unes setmanes una línia vermella. Ara, han arribat a l’acord de desplegar primer els reglaments i a partir d’aquí estudiar si cal modificar algun article en cas de constatar que no respon a les necessitats reals de l’Administració. 

És evident que canviar d’idea és legítim i que arribar a consensos és la base per un govern de coalició. Dit això, caldrà destinar molts esforços a la comunicació, especialment per qui capitanejarà la cartera de Funció Pública (un ministre liberal) per recuperar el diàleg amb els funcionaris i convèncer-los de les bondats de la nova llei. Del contrari, és fàcil que els electors puguin sentir-se enganyats.