Xavier Espot ha decidit finalment incloure la secretària d’Estat d’Igualtat en el mateix sac que la de participació ciutadana. La branca dependrà directament del cap de Govern, tal com les associacions feministes demanaven. És la solució que ha trobat el govern tripartit per no crear una nova secretaria d’Estat, que seria totalment injustificable pel que fa a la despesa pública tenint en compte que ja n’hi ha una dotzena a més de la també dotzena de ministeris creats per aquesta legislatura. 

Més enllà del debat sobre si és necessari o no aquest nombre de secretaries d’Estat i de carteres ministerials –que amb el pas dels mesos i segons la feina duta a terme l’Executiu podrà justificar-lo més o menys–, és evident que és necessari incidir en polítiques d’igualtat. Cal anar més enllà de la paritat del Govern i del Consell General que, tot i sé un bon gest i un símbol de millora de la societat, el sol fet de ser el mateix nombre d’homes i dones a les institucions no garanteix l’impuls de mesures legislatives que certifiquin el mateix tracte i condicions entre els dos sexes. La bretxa salarial, per exemple, segueix sent un tema en el qual cal posar fil a l’agulla, però no és l’únic ni tampoc hi ha una única solució que acabi amb el problema, sinó que caldran moltes accions per fer desaparèixer aquestes desigualtats de tracte.  

Les diferències encara són molt evidents en diversos àmbits i per això és clar que cal incidir en mesures d’igualtat de forma ràpida i eficaç. Això, però, no tindria perquè traduir-se en una secretaria d’Estat, ja que es podria tractar des del mateix ministeri d’Afers Socials. Les associacions feministes, però, demanaven que depengués del cap de Govern atenent la transversalitat de la qüestió. Finalment, serà així i caldrà veure quines polítiques s’impulsen des d’aquesta branca.