L’acampada per mostrar a la població les queixes i les demandes per uns preus en el lloguer de l’habitatge més justos i que no siguin abusius, va ser tot un «desastre», com els mateixos impulsors de la iniciativa van admetre. Havia de ser una protesta que s’allargués 24 hores, amb diferents actes per conscienciar a la ciutadania que es passés per la plaça del Poble d’Andorra la Vella, però va quedar-se molt lluny de complir amb les expectatives, tant de durada com de convocatòria. 

La intenció era portar al carrer una proposta per exemplificar el que consideren una emergència social per tal de poder assegurar la qualitat de vida de les persones, tenint en compte el que poden guanyar amb la seva feina, i les diferents despeses que es tenen al llarg del mes. Però fer-ho mitjançant una acampada és una fórmula que s’ha vist que no funciona. El mal temps ha estat un dels motius evidents, però al darrere hi ha més coses, com no saber estendre suficientment el missatge, o simplement que a Andorra aquest tipus d’iniciatives no quallen. Ahir, en el que havia de ser la segona jornada de protesta després que dijous es desmuntessin les tendes a causa de la pluja i el vent, ni tan sols es van arribar a muntar per les males condicions meteorològiques que es preveien.

Si aquesta fórmula no funciona, des de les entitats organitzadores necessiten portar el debat a un altre escenari. Del carrer als despatxos. Demanen l’organització d’una cimera social amb representants del Govern per tractar la problemàtica, que no disminueix tot i algun intent feble per tractar de reconduir la situació. Aquest és un tema que es necessita abordar per assegurar un habitatge digne per a totes les persones que decideixen viure al Principat.