L’increment de la pressió fiscal al 2018, que ja se situa al 25%, ha encès les alarmes de la patronal i d’organitzacions empresarials. Temen que en cas de nous augments es perdi competitivitat en un país que malgrat que s’ha recuperat dels estralls de la crisi econòmica, també ha hagut de fer front a nombroses reformes fiscals. La xifra assolida és alhora una línia vermella que proposen les associacions, en un moment en què sectors tradicionals del país com ara el comerç no passen precisament pel seu millor moment.

L’evolució d’aquesta dada també es produeix en un període en què s’han consolidat els principals impostos directes, que han permès consolidar la situació d’Andorra després de les incerteses que havien girat a nivell internacional. Amb el pas dels anys, l’Estat ha recaptat més diners dels que es feia anteriorment. De fet, és l’evolució lògica que han seguit tots els països de l’OCDE, on la pressió fiscal s’ha anat incrementant en els últims anys, que s’ha situat al voltant d’un 35%. Que la pressió fiscal s’hagi incrementat també pot ser un símptoma positiu pel fet que pugui significar que els resultats de les empreses són bons i que, per tant, es guanya en competitivitat i eficiència.

També és cert que el teixit empresarial andorrà està format majoritàriament per petites i mitjanes empreses que, com tots els contribuents, han de fer un esforç en consonància amb la seva capacitat per aportar a les arques de l’estat. Ofegar els contribuents a base de taxes pot comportar efectes contrapruduents perquè podria fomentar l’economia especulativa i afectaria una de les oportunitats que pot generar Andorra a l’hora d’atreure inversió estrangera. Des de la vessant cultural i ideològica, també s’ha de veure la recaptació com un tret que permet el Govern realitzar els projectes necessaris per al creixement del país, sempre que en defineixi correctament les prioritats i les oportunitats que això pot generar.