La cara que té a avui dia l’avinguda Meritxell en la seva part baixa és molt diferent de la de fa uns anys. Ara és una via en la qual s’hi pot passejar amb amplitud, sense els vehicles al costat i passant arran de les persones, perquè a les voreres s’hi acumulava molta gent que anaven amunt i avall, mirant aparadors i entrant i sortint de les botigues. Aquell tros de carrer amb tota mena de vehicles en dos sentits, i amb els seus tubs d’escapament funcionant a marxa lenta, ja queda lluny, així com les estructures de Benedetta Tagliabue, que van acabar sent ferralla i que havien tingut un cost força elevat.

L’actual corporació de la capital va decidir-se per canviar tota la fisonomia i perquè fos una avinguda per a les persones. Aquell entremig que va significar posar només un sentit de circulació, i posteriorment acotat a horaris, quedava ja enrere per canviar del tot el concepte, sense trànsit. Molts turistes no coneixen el nom de l’avinguda i quan paren algun local per preguntar on és, l’anomena el carrer de les botigues. I en aquesta línia, per a la gent del país i pels que ens visiten de fora, es va prendre la decisió de fer-la per a vianants, amb una reforma que ara tot just fa un any.

El resultat és encertat. Tant des del comú, com dels botiguers, el balanç és positiu. Els que hi passen caminant, també ho veuen així. Com tots els projectes, sempre hi ha veus que hi són en contra, presentant uns o altres arguments, més o menys fonamentats. Sempre hi ha veus alarmistes, com les que van produir-se amb la constitució de Vivand, a Escaldes-Engordany. La unió de les dues avingudes permet donar continuïtat a l’eix comercial de les dues parròquies i que voltejar-hi es faci més agradable. Que el centre sigui per a les persones és una tendència que se segueix arreu i que està funcionant a les ciutats. Andorra també és un exemple d’aquest resultat.