El canvi de rumb cap a una posició més moderada i centrista que va agafar Liberals d’Andorra des de fa uns mesos de la mà del lideratge de Jordi Gallardo ha provocat, inevitablement, que militants o simpatitzants històrics del partit hagin abandonat el vaixell. Els més tradicionals van seguir a Josep Pintat quan va decidir deixar el partit i formar terceravia, mentre que Gallardo va apostar per una renovació de la formació buscant un espai més progressista. L’acostament al PS amb l’elaboració de llistes parroquials conjuntes en les darreres eleccions nacionals en va ser una bona prova i també va ser motiu de discrepàncies internes. El resultat dels comicis va deixar lloc a un nou pacte, aquest cop amb els Demòcrates. Una decisió que tampoc va agradar a un sector del partit, especialment després de conèixer el repartiment de noms a les carteres que van passar a formar part dels liberals. 

És pràcticament inevitable que la transformació del partit comporti baixes d’alguns dels seus membres que no comparteixen el sentit del canvi i que, alhora, cridi a noves incorporacions que se senten més a prop del tarannà més moderat. En tot cas, Liberals d’Andorra fa molts mesos que està patint canvis interns importants, des de la marxa de Pintat, fins al pacte amb el PS i l’entrada recent a l’Executiu, per la qual cosa és important que defineixi amb claredat la seva posició ideològica i es desmarqui d’aquelles accions que fins fa ben poc criticava per tal que la seva evolució i l’arribada al poder no els passi més factura del compte. El denominat cas Chato ha fet aflorar les discrepàncies que ja hi havia dins del partit i que tard o d’hora haguessin sortit a la llum igualment. Pot ser, doncs, un bon moment perquè el partit s’envolti d’aquells que confiïn plenament en el nou projecte i evitar així fugues o enrenous en moments polèmics.