El Govern aposta per allargar les mesures urgents sobre habitatge, pensions i salaris un any més. La idea és aprovar-les perquè puguin entrar en vigor l’1 de gener –i no amb el pressupost a mitjans de març– amb l’objectiu de pal·liar les dificultats en què s’estan trobant moltes famílies per fer front al nivell de vida actual. En general, es tracta d’apujar salaris i pensions en funció de l’IPC o fins i tot per sobre i congelar un any més els contractes de lloguer. La voluntat és aconseguir una mica més de temps per consensuar si calen més accions o per deixar temps a que les decisions ja presses donin els seus fruits. 

Allargar les mesures, sens dubte, serveix per donar una mica més d’oxigen a la població, especialment la més vulnerable econòmicament parlant. Ara bé, la decisió segueix sense solucionar el problema i fins i tot podria incrementar el risc d’agreujar-lo. Ja fa temps que des de les immobiliàries s’alerta que el fet de congelar els lloguers pot acabar portant un efecte negatiu, ja que temen que quan la mesura es retiri els propietaris aprofitin per fer l’augment que no hagin pogut fer fins aquell moment. A més, la congelació de contractes no soluciona la manca d’habitatges que hi ha al mercat de lloguer i que a l’hivern, amb l’arribada dels temporers, s’agreuja encara més. És evident, doncs, que cal trobar la manera de fer aflorar el parc immobiliari que té el país sense utilitzar per regular els preus i que cal fer-ho en un període de temps curt. La problemàtica s’arrossega des de fa temps i malgrat les accions que s’han pres fins ara, els resultats encara no són visibles. A més, hi ha moltes dades que encara no s’han recollit o creuat tot i que fa més d’un any de la problemàtica. Cal encarar la qüestió amb fermesa i actuar amb rapidesa perquè els pegats que es puguin posar ara poden passar-nos factura en un futur.