PUBLICITAT

De la defensa a la destitució de Chato

Després de diverses setmanes de polèmica, el Govern ha decidit finalment destituir el ja exsecretari d’Estat, Salustià Chato. La notícia d’EL PERIÒDIC destapant públicament la relació laboral de Chato amb la FAF mentre exercia de director del departament de pressupostos del Govern va reobrir el debat sobre les incompatibilitats i va provocar la reacció de les forces polítiques de l’oposició demanant la dimissió del secretari d’Estat. L’Executiu el va defensar, entenent que l’única infracció comesa era administrativa per no haver declarat l’IRPF del que havia cobrat de les seves activitats arbitrals. Amb tot, el Govern, i específicament el superior directe de Chato, el ministre Jordi Gallardo, va ordenar al secretari d’Estat que deixés d’exercir com a àrbitre per una qüestió «d’ètica i estètica». Chato, però, va seguir amb la seva activitat paral·lela desafiant les ordres de Gallardo, el que ha acabat provocant la pèrdua de confiança del ministre i de la resta de l’Executiu. 

Realment és inexplicable que amb la polseguera que la notícia va aixecar, el secretari d’Estat seguís la seva activitat arbitral i a més ho fes a les esquenes de qui feia ben poc havia donat la cara per ell. Tot plegat ha desencadenat, inevitablement, en la seva destitució allargant un afer que s’hagués pogut acabar ràpidament si Gallardo hagués acceptat la seva renúncia el mateix dia en què la notícia va sortir publicada. Tot i així, és cert i cal dir-ho, que l’Executiu sempre va dir que si apareixien nous indicis que fessin canviar el rumb de les informacions prendrien una decisió en conseqüència. I així ho han fet. Era necessari tallar la relació si la confiança entre ambdues parts s’havia trencat. I fer cas omís a una ordre directa en mig d’una polèmica que fins i tot va fer aflorar divergències internes dins dels Liberals és, sense dubte, un motiu de pes per prendre part en el conflicte. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT