El Consell General va aprovar ahir allargar el termini per triar el metge referent fins a l’1 de gener de l’any vinent. Això significa que els pacients tenen més marge de temps per designar el seu metge de referència i els professionals més temps per adaptar-se a la nova llei. A afectes pràctics, els usuaris no pagaran més per anar a un metge diferent al de capçalera o a un especialista fins a principis de l’any vinent. 
El ministra de Salut, Joan Martínez Benazet, va assegurar ahri que el retard de tres mesos i mig no és «significatiu». I la veritat és que es tracta més d’un tema organitzatiu, més que de fons, ja que després de mantenir el projecte esperant durant anys el resultat ara no es veurà massa alterat per implementar-lo tres mesos abans o després. El problema és, però, que els antics Ministeris de Salut han incomplert tantes vegades els terminis pels canvis que han de fer sostenible el sistema sanitari que ja costa de creure que aquesta vegada sí que es complirà. A més, la complexitat del nou sistema ja es coneixia, per la qual cosa calia fer-ne un estudi previ i informar degudament als facultatius. 

En tot cas, la qüestió fonamental és saber quin impacte real tindrà la implementació del metge referent en les arques sanitàries i, per tant, si realment ajudarà a rebaixar el dèficit que s’arrossega. Fins ara, no s’ha presentat cap estudi, com a mínim a nivell públic, que demostri l’estalvi d’aquesta nova figura. I de ben segur que, en tot cas, la reforma necessitarà d’altres accions perquè tingui un impacte real i eficient en la factura sanitària. La CASS fa temps que alerta de la necessitat de contenir la despesa i això passa per canvis importants del sistema tal com el coneixem ara. El nou Ministeri de Salut no té altre remei que afrontar totes les qüestions que els seus antecessors han anat allargant perquè el temps per actuar cada cop és menor.