El vídeo sobre una maniobra imprudent el passat 19 de setembre per part d’uns ciclistes a la rotonda d’Encamp, a la CG2, va reobrir el debat latent sobre la convivència entre els esportistes que practiquen l’esport de les dues rodes amb els vehicles. És una circumstància que es produeix en molts països del món, però que tampoc passa de llarg a Andorra per la gran quantitat d’aficionats que practiquen el ciclisme i per una presència molt important de residents professionals que competeixen a grans cites internacionals. Evidentment, les imatges no ajuden i el ressò que se’n pot fer a través de les xarxes socials, on es va publicar el vídeo, tampoc.

No obstant això, fins ara hi ha hagut una convivència estable entre els diferents col·lectius a les vies. Perquè això segueixi així, cadascú hi ha de posar de la seva part i, per tant, els ciclistes, que són normalment els que estan més exposats davant d’eventuals accidents, han de prendre consciència que hi ha certes maniobres que són arriscades i que han de facilitar en la mesura del que els sigui possible les maniobres dels vehicles, que per la seva banda han de comprendre la fragilitat dels esportistes a l’hora de fer determinats avançaments i garantir-ne la màxima seguretat.  Andorra recull moltes característiques que el fan un indret idoni per practicar el ciclisme gràcies als pocs volums de trànsit, el bon asfalt general de les carreteres, el paisatge i l’entrenament en altura.

La bona convivència reixida és també un aspecte clau que té un impacte econòmic del país, que acull cada any cites esportives de prestigi i professionals com La Vuelta o el Tour, i marxes cicloturistes per a tots els aficionats com La Purito, la Gran Fondo i la Volta als Ports. El Principat és un indret  idíl·lic per a molts practicants del ciclisme i deteriorar aquesta imatge tindria conseqüències no només per als ciclistes.