La Taula Nacional de l’Habitatge, en què estan representats els agents públics i privats implicats en aquest àmbit, es va reunir ahir per primera vegada després que s’iniciés la crisi sanitària del  coronavirus.  Durant la reunió es va presentar el projecte de llei de l’Institut Nacional de l’Habitatge, que es preveu entrar  a tràmit parlamentari abans que acabi aquest mes, un organisme que, segons manté el Govern, servirà per donar estabilitat a les polítiques d’habitatge «sempre fent costat a les persones». A més, durant la trobada també es van donar a conèixer les mesures que seran objecte d’una proposta de llei d’arrendament i millora del poder adquisitiu, que hauria d’entrar en vigor a principis del proper any. La voluntat de l’Exexutiu és que es mantingui la renovació  tàcita del contracte o la prohibició d’augment el preu dels lloguers per sobre de l’Índex de Preu al Consum (IPC), i també s’ha parlat de la possibilitat de rebaixar el percentatge de cessió per promoure la construcció de nous habitatges de lloguer.  La falta d’habitatges de lloguer i els seus elevats preus  és una de les problemàtiques més esmentades i que més preocupa la ciutadania, tot i que des de fa uns mesos no se’n parla tant a causa de la pandèmia del coronavirus.  El Govern va posar en marxa una Taula Nacional sobre aquesta matèria, una bona fórmula perquè entre tots els agents implicats es puguin proposar iniciatives que puguin ser d’utilitat de cara a incrementar els habitatges de lloguer i moderar els seus preus. De moment, els resultats pràctics estan per arribar, començant per la posada en funcionament de l’Institut de l’Habitatge, tot i que cada vegada hi ha més possibles mesures que es podrien aprovar. El Govern s’entesta en què no cal una regulació que fixi un topall en els preus dels arrendaments,  com es vol fer a Catalunya, però  el cert és que aquesta problemàtica és cada dia més greu, una tendència que no es veu que pugui canviar a curt termini.