El Consell General va aprovar ahir per unanimitat la proposta d’acord del Partit Socialdemòcrata per regular el règim del tercer pagador. Aquesta qüestió, com molt bé van recordar des del grup socialdemòcrata i Terceravia, no és nova, sinó que s’arrossega des del 2014 quan l’aleshores ministra de Salut, Cristina Rodríguez, es va comprometre a implementar una figura que en els últims temps s’ha convertit en més necessària que mai. Cada vegada que s’ha intentat aprovar, però, han sorgit excuses de tota mena (l’última, la pandèmia de la covid-19), tot i que el cert és que resulta fonamental per garantir l’estat del benestar, sobretot de les persones més vulnerables –que alhora són les que més el faran servir–, i per mantenir el tan apreciat sistema de salut andorrà del qual la majoria de polítics fan bandera sempre que poden. De moment, no serà un règim universal, sinó que com va anunciar la consellera demòcrata Sandra Codina, serà per a majors de 65 anys, i hauria d’estar enllestit en un parell de mesos. Un primer pas endavant, tenint en compte que el col·lectiu de la gent gran és el que més proves mèdiques es practica i, per tant, més productes farmacèutics requereix. De fet, també és la gent gran la part de la població que rep una pensió més minsa, sovint insuficient per viure de manera digna, i també insuficient per, justament, realitzar-se anàlisis i comprar medicines. Així doncs, la voluntat del Consell General és que puguin accedir als plans de salut sense preocupacions i sense que això suposi una gratuïtat del sistema, ja que per ara només s’inclouen proves diagnòstiques, radiològiques i medicaments amb recepta. Simplement, es tracta de no haver d’avançar una quantitat de diners que, en molts casos ronda les tres xifres. La nota negativa és que les persones amb diversitat funcional –usuàries habituals de tota mena de metges– també demanaven que se les inclogués i sembla que, d’entrada, s’haurien quedat fora.