La reunió del Consell Econòmic i Social que es va desenvolupar ahir va plasmar allò que la major part de la ciutadania ja s’imaginava: la patronal i els sindicats estan lluny d’entendre’s. En aquesta ocasió, el Govern els va citar per començar a debatre l’augment salarial que els treballadors haurien de gaudir amb l’entrada del nou any per tal de no perdre encara més poder econòmic, tenint en compte l’increment del cost de la vida que s’ha evidenciat els darrers mesos, a Andorra i arreu del món. La disputa és la de sempre: els sindicats exigeixen un seguit de demandes, que entre altres qüestions, busquen augmentar els salaris un 20% en quatre anys i accions clares en la millora de l’accés a l’habitatge; i a l’altra banda, la CEA reclama que aquestes peticions són inassumibles i que no es té en compte la delicada situació que també han de fer front els empresaris i les companyies. El que està clar és que cadascú escombra cap a casa, però almenys trobem que ambdues bandes s’esforcen a elaborar mesures i defensar-les. Però, en cada reunió més, aquests actors senten que aquesta tasca queda diluïda davant l’actitud passiva del Govern, que sembla un oient extern en la trobada. Sense més declaracions que un comunicat, des de l’Executiu es va instar a ambdues parts a trobar una entesa. El cap de Govern, Xavier Espot, agafa la mà dels uns i dels altres i les uneix forçosament en símbol de companyonia. I, en el fons, aquests tenen el sentiment que l’Executiu ja té elaborat i més que decidit el moviment que impulsarà pel que fa a l’augment dels salaris –o no– de cara l’any vinent; bàsicament, com ja va passar amb l’anterior reunió del Consell Econòmic i Social. D’aquí a 15 dies se celebrarà una nova trobada que hauria de donar més llum sobre la qüestió, però el que està clar és que el Govern no pot esperar ni una conciliació per art de màgia ni confiar en la bona fe de ningú.