PUBLICITAT

Carles de Bofarull: «El patriotisme no es demostra només pujant a Meritxell el 8 de setembre»

PER ANDRÉS LUENGO
Periodic
Foto: ÀLEX LARA

–Vet aquí un ciutadà de la UE que es nacionalitza just en el pitjor moment de la història moderna d'Andorra? ¿Massoquime, potser?

–Massoquisme, no. Voluntat de participar no només en la vida social, laboral i esportiva del país on resideixo des de fa 21 anys, sinó també en la política.

–¿Va fallar alguna pregunta, a l'examen d'andorranitat?

–Només una. Segudet. Sí, ja sé que és a Ordino però...

–Si li serveix de consol, Nomen tampoc no tenia gaire clar on cau Ansalonga... ¿Algun candidat el suspendria, l'examen?

–No ho crec. L'examen és realment assequible. I preparant-lo he après cosetes: els codis postals, per exemple. I que el llac d'Engolasters és a Encamp, i no a Escaldes, com creia.

–Pregunta òbvia: ¿s'ha de baixar a 15 els anys de residència, com proposava el PS?

–Penso que 20 anys ja està bé.

–¿El doble que a Espanya?

–Cal posar un límit, i penso que en el cas d'Andorra els 20 anys són adequats.

–¿I el vot dels residents a les comunals?

–Aquí seria més flexible. És de justícia que els veïns tinguin veu a l'hora d'escollir els que manaran a la parròquia.

–L'Arxiu Nacional, ¿luxe o necessitat?

–Les prioritats avui són unes altres.

–Metayer, ¿màrtir o dimoni?

–Una persona que durant 20 anys ha representat el país a l'exterior mereix un respecte i un altre tracte. Les formes no van ser les millors.

–Bartumeu deia que per entendre la idiosincràsia del país calia haver estudiat aquí...

–No és així, evidentment. En això va ser massa extremista.

–¿Què prefereix com a cap de Govern, un líder carismàtic o un tecnòcrata?

–No ens podem permetre que el turista s'ho pensi dues vegades a l'hora de venir per la por a les cues, a les carreteres en obres permanents... Tot això s'ha de solucionar: necessitem un bon gestor. Res d'il·luminats.

–¿No serà vostè un d'aquests andorrans que aprofita la Constitució o la Diada de Meritxell per fugir en desbandada?

–Depèn. Si s'escau en divendres és probable que marxem de pont. Li diré una cosa: no he anat mai al santuari el dia de la patrona.

–Greu pecat. ¿Ja els ho va dir, als examinadors?

–No considero que el patriotisme es demostri només anant a Missa a Meritxell el 8 de setembre....

–Les eleccions: ¿qualsevol resultat serà bo, sempre que el guanyador s'endugui 15 consellers?

–El que no es pot repetir és el que ha passat aquesta legislatura. No ens podem permetre dos anys perduts més.

–Que guanyi qui sigui, però amb majoria absoluta.

–Exactament.

–¿És Bartumeu el dolent de la legislatura? ¿L'únic dolent?

–Bartumeu ha hagut de governar amb una oposició que recorda a la que ell va practicar quan ell era oposició. I penso que això s'ha d'acabar. El guanyador se l'ha de deixar treballar. El país necessita d'una vegada una oposició lleial, amb sentit d'estat. I que es deixin estar de disputes personals. Prou problemes tenim com perquè els que governen es converteixin ells també en un problema afegit.

–Regular el dret de vaga i el dret de sindicació, ¿és urgent?

–Urgentísism. Mirem el nostre entorn. ¿Per què hem de ser diferent, en això? Ens queixem que la gent no participa. Donem-li raons perquè participi. Facilitem-li l'exercici dels seus drets.

–4.877 funcionaris, ¿són massa funcionaris?

–Sense tenir més dades a la mà que aquesta xifra, la proporció –4.900 funcionaris per a una població de 80.000 habitants– és prou eloqüent. Sí, n'hi ha massa.

–¿On ha de posar cullerada de forma immediata el pròxim cap de Govern?

–Carreteres, lloguers, horaris laborals, feina. El que li toca al ciutadà de més a prop. Que senti que el Govern es preocupa del que li afecta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT