PUBLICITAT

Mossèn Ramon: «A la vida s'ha de saber pactar; jo n'he après molt, de la meva 'oposició'»

PER ANDRÉS LUENGO
Periodic
Foto: MÀXIMUS

–¿Com s'hi du, amb els polítics?

–Sempre els dic el mateix: «Tinc un avantatge sobre tu: jo no tinc partit; jo sóc sencer. Jo sumo; no divideixo».

–¿Però com s'hi du?

–Una feligresa m'acostuma a dir –carinyosament, ep– que un capellà, quan el fan bisbe, més que mitra sembla que li posin apagallums: una caputxa que li fa perdre la realitat de vista. Amb els polítics, el mateix: ara són tot oïdes, sí; però quan passin les eleccions, es tancaran al despatx i ja els haurem vist prou. Quan els fan consellers és com si els posessin l'apagallums.

–És que van molt enfeinats.

–Importantíssim: un polític no ha de buscar el poder, sinó l'autoritat. No tenen res a veure: el poder s'imposa; l'autoritat et guia.

–¿I no hi ha cap polític d'aquest país a qui vegi investit d'autoritat?

–Com comprendràs, un humil mossèn no pot parlar de polítics concrets. Només et diré que Bartumeu ens ha visitat a AINA, i que cada Nadal escriu als monitors.

–Un de cada cinc habitants frega la pobresa. Cada dia ens en creuem uns quants, de pobres. I no els veiem.

–Però hi són. AINA és un bon termòmetre per mesurar l'impacte de la crisi. L'estiu passat vam donar més de 40 beques a famílies que no podien pagar les colònies del nen. Això no havia passat mai.

–Les campanyes a favor dels refugiats libis està bé. Però, ¿no hauríem de començar pels necessitats del costat de casa?

–Així és. He fet meu aquell lema que diu: «Pensa globalment, actua localment». I els ho dic als monitors: estimeu tothom, per comenceu pels de casa.

–La pensió mitjana del jubilat andorrà és de 477 euros mensuals. ¿L'estem condemnant a la pobresa?

–Tota persona ha de cobrar el suficient per viure dignament.

–Doncs amb 477 euros, quasi no li dóna ni per viure indignament...

–Una senyora que va venir de Tolosa em deia que allà destinava el 20% del salari al lloguer. ¡Aquí, el pis se li cruspeix la tercera part! Davant de la situació general, als polítics els demanaria austeritat.

–Invertir 18 milions en un Arxiu Nacional, ¿va en aquesta línia d'austeritat?

–No m'hi pronunciaré. Només diré que quan vaig començar AINA tothom em deia que estava boig. Ara resulta que se'ns ha quedat petit. S'ha de pensar en el futur.

–Nacionalitat: exigint 20 anys de residència i negant el vot dels residents a les comunals, ¿es fomenta la participació, o la desafecció?

–Jo donaria la nacionalitat a qui demostrés el seu amor al país fent un servei social de forma altruista.

–Treballar aquí durant 10 o 15 anys, ¿no és ja és una forma de servir el país?

–Per mi, la clau és fer-ho de forma altruista, com els monitors de colònies.

–¿Què espera de les eleccions: un govern fort que ens estalviï el desgavell d'aquests dos últims anys, per exemple?

–A la vida s'ha de saber pactar. Jo ho he fet per tirar això endavant. I no me n'amago. I n'he après molt, de la meva oposició.

–¿No estarà assenyalant ningú amb el dit, mossèn?

–No, no. Jo sóc home de sumar, mai de dividir. Només dic que la vida no ens ha de fer por el pacte: ser sincer, dir les coses pel seu nom i guardar sempre el respecte. I pactar.

–¿Què li demanaria al pròxim cap de Govern?

—Que inverteixi sobretot en educació, que és la base de tot. Educació a la família i a l'escola. I també al lleure. I una altra cosa: que es recordi d'on venim. Aquest lema d'Ara Futur està bé, sí. Però no ens oblidem del passat ni descuidem el present.

–I l'última: ¿un consell per als candidats?

–Mira, jo és que sóc molt pujolista. Pujol no fallava mai a les reunions de monitors, ens aplegàvem cap a 3.000 de tot Catalunya i Andorra. I sempre deia el mateix: no espereu que us ho facin els polítics, perquè els polítics passen. Feu-ho vosaltres. Els polítics han de sembrar, ajudar. Han de ser com la sal: que dóna gust però no es veu. I n'hi ha que es pensen que, si no ho fan ells, no val. H



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT