Foto: MÀXIMUS

–Trenta any al país donen perspectiva i autoritat. ¿Ens trobem en el pitjor moment (econòmic) de la història recent?

–Per mi, sí. Alguns membres de la comunitat filipina han notat la crisi. Però estem acostumats a tirar endavant: Si cal, ja saben, fem dos torns de feina diaris. De dia i de nit.

–¿Ha baixat els últims temps i a causa de la crisi el nombre d'immigrants filipins?

–El cert és que tan sols dues o tres famílies han hagut de marxar. Així i tot, el normal és que l'home es quedi, així que és molt possible que quan la situació millori, la dona i els fills tornin. Així que tampoc no és gaire significatiu.

–I al revés, ¿han deixat de venir nous immigrants perquè saben que van mal dades, per aquí?

–Doncs tampoc. La veritat és que no hi ha hagut la desbandada que ha patit la comunitat portuguesa.

–El filipí és un treballador disciplinat, que trobem sobretot en el ram de la neteja industrial. ¿Realitat o estereotip?

–És així: treballem al servei domèstic, com a netejavidres, caixeres, netejadors de llars... I sovint encadenem feines: la jornada diària i mitja jornada a la nit. Però estem contents.

–A més de disciplinats, muts. Rarament se'ls sent, a vostès.

–Instint de supervivència. Si no dius res, t'assegures de no posar-te en problemes.

–Prejudicis racials o xenòfobs, ¿té constància que n'hagin patit, els membres de la comunitat filipina?

–No, no. Ens han tractat sempre bé.

–Segons Caritas, el 20% de la població frega la pobresa. ¿S'han detectat casos, en la comunitat filipina?

–El doble torn aquest de què li parlo el practiquem des de sempre. No només ara. Però el cert és que si no fos per això, molts no arribarien a fi de mes.

–En qualsevol cas, es tracta d'una pobresa que, si hi és, no es palpa al carrer. ¿Vostè, la veu?

–Veure's, no es veu. Però això no vol dir que no n'hi hagi. Sabem que hi ha gent que va a buscar aliments a beneficència. I això no ho havíem vist mai en els 30 anys que portem a Andorra. Hi ha pobresa, i tant que sí.

–Eleccions: com a votant, ¿què esperra d'aquestes eleccions?

–Guanyi qui guanyi, amb majoria: 15 conselleres, com a mínim. Si hi torna a haver empat, passarà exactament el mateix i dintre d'un o dos anys, de nou eleccions. I no ens ho podem permetre. No es pot repetir aquesta paràlisi.

–Per optar a la nacionalitat, vint anys de residència, ¿són massa?

–Crec que sí. I ho dic jo, que vaig haver d'esperar no 20, sinó ¡25 anys! Sincerament, amb 15 ja n'hi ha ben bé prou per veure si un immigrant sent o no el país com a propi.

–La campanya electoral: ¿quina li ha semblat més encertada?

–Em sembla que Bartumeu té més imatge exterior; Martí, en canvi, té possiblement més carisma entre la població local.

–Doncs els que voten són els andorrans, no pas els estranegrs...

–Això és el que pot fer decantar la balança.

–I Nomen, ¿no el veu capaç de donar la campanada?

–Seria una sorpresa.

–Al guanyador, ¿què li demanaria, en confiança i de forma urgent?

–Que escoltin el ciutadà i les associacions. Que s'interessin per nosaltres més enllà de les eleccions. I he de dir que, això, aquest Govern ho ha fet.

–Acostumem a pensar que els polítics de casa són els pitjors. Vostè, que coneix els d'aquí i els d'allà, ¿ho pot confirmar?

–Crec que en podem estar satisfets. Una cosa que seria impensable a Filipines és que aquí te'ls pots topar pel carrer i saludar-los... Bé, no tots: n'hi ha que només saluden ara que hi ha campanya i quan se'n recorden que tens passaport.

–4.877 funcionaris, ¿són massa, per al país?

–Francament, em sembla que sí.

–Arxiu Nacional a ala Massana, 18 milions...

–No trobo que sigui el moment més oportú. Però ells sabran el que fan.

Per a més informació consulti l'edició en paper.