Foto: TONY LARA

–«Perquè no guanyin els mateixos de sempre». Sí, però, els mateixos de sempre, ¿són tothom, menys vostès?

–Nosaltres no ens hem assegut mai al Consell. Per tant, som els únics que no tenim cap culpa del que està passant.

–El 2009 van obtenir 466 vots sobre un cens de 20.298. ¿No seran vostès, els que condueixen contradirecció?

–L'eslògan va sortir de la convicció que el Consell necessita cares noves. I això és el que aportem nosaltres. D'entrada, a la nostra candidatura hi figurem nou assalariats. Som diferents.

–Vostè és l'única candidata amb una feina normal. ¿Massa normal, i tot?

–Jo he tingut càrrecs de responsabilitat dintre de l'empresa privada, i ara estic en una altra situació que em permet conèixer perfectament el que passa al país perquè em patejo els carrers. Cosa que molts altres polítics no han fet.

–Una feina normal implica un salari normal. ¿Quan cobra, vostè?

–900 euros, més comissions.

–¿S'ha quedat mai a l'atur?

–Mai de la vida. És clar que vaig treballar 36 anys a la mateixa empresa, i quan l'atur era impensable. Tot i que entre el 92 i el 95 les vam passar molt magres i avui ningú no se'n recorda.

–Ja que és verda, ho ha de saber: ¿quan costa, el bitllet senzill d'autobús?

–1,40. Però si agafes el blau sempre és més barat.

–Canòlich, ¿amb o sense hac?

—Amb hac.

–Així que en sap més el Comú de Sant Julià que no pas la Comissió de Toponímia...

–No, però jo sempre ho he escrit amb hac.

–Potser ho ha escrit sempre malament.

–No sempre les coses que es fan com sempre s'han fet estan mal fetes.

–¿Sap a quan puja la pensió mitjana del jubilat andorrà?

–400 i pocs euros.

–477, segons la CASS. ¿Què en fem?

–S'ha de revisar, evidentment. No hi hauria d'haver ningú que ingressés menys d'aquests 925 euros que constitueixen el llindar de precaritetat.

–¿Em podria cantar els primers versos d'El Gran Carlemany?

–«El gran Carlemany mon pare,/ que dels àrabs em deslliurà/... Meritxell...» Em passa com amb l'himne del Barça: amb la música em surt d'una tacada. Sense...

–4.877 funcionaris, ¿són massa?

–Cal reestructurar l'administració.

–Reestructurar, ¿vol dir retallar?

–Sí.

–¿És la funció pública l'atur encobert d'aquest país?

–Ho ha estat.

–¿Tenen els Verds vocació de partit extraparlamentari?

–Formem part de la gran família dels Verds europeus, que han tingut grans resultats com s'acaba de demostrar a Baden-Württemberg. I tard o d'hora també passarà a Andorra.

–Quin optimisme. Faci doncs política ficció: ¿per a quan augura un cap de Govern verd?

–Abans de 15 anys.

–De moment, però, lluiten per entrar al Consell. ¿Hi fa fred, a fora?

–No, perquè hi estàs al costat de gent que està passant moltes penúries i les coneixes de primera mà.

—Si no obtenen consellers/s, ¿dimitirà per tornar, com fa dos anys?

–Aquesta vegada no tinc cap càrrec en el partit. Així que no puc dimitir.

–Si no s'entenen amb el PS, l'única esquerra que hi ha al país, ¿amb qui s'han d'entendre?

–Ens podem entendre amb tothom.

–¿Esta insinuant la possibilitat d'un pacte amb DA?

–El que el país necessita són persones disposades a dialogar i tirar això endavant. I hi ha precedents: a Irlanda els Verds van governar amb els liberals, i no es va acabar el món.

–¿L'última novel·la d'Albert Salvadó?

–No en sabria dir el títol, però sé que és un autor llegit i traduït a d'altres llengües.

–Ja tenim la primera verge consagrada de la història del bisbat...

–Ja em perdonaran, però de religió no hi entenc gaire. Ni en tenia notícia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.