Foto: TONY LARA

–Conceptualment, la seva és la campanya més... diferent. Però un país ple de Nomens, com semblen proposar, ¿no seria un malson?

–El que ofereixo és un Nomen disposat a donar la cara per tothom.

–Claude Benet és Claudi des que és ministre. Amb vostè encara no ho tinc clar: ¿Eusebi o Eusebio?

–Em van batejar Juan Eusebio, perquè vaig néixer a l'Espanya franquista. Aleshores els noms eren en castellà, i no me l'he canviat al català per tot l'enrenou que comporta. Al meu passaport hi diu Juan Eusebio, però tothom em coneix per Eusebi.

–Segur que en llatí era un crack. Així que si li demano el genitiu singular de nomen, xupat, ¿oi?

–Nomen-nominis.

–Exacte. ¿Té la sensació que políticamet l'han utilitzat? ¿Que algú va pensar: «El Nomen, que ens faci la feina bruta. Després, ja s'ho farà...?

–En política sempre hi ha gent amb males intencions. I pot ser que hi hagués algú amb idees d'aquest tipus. El que passa és que al darrere d'ApC hi ha un projecte, un grup de persones que tira endavant perquè té solidesa, com hem demostrat.

–¿S'ha sentit en algun moment com Juli Cèsar quan descobreix Brutus entre els conjurats?

–Tinc 53 anys, així que a la vida n'he rebut de tots els costats. Però últimament, que jo recordi, no m'he sentit apunyalat.

–En escacs, la millor manera d'exercir una amenaça és no executar-la. Vostè tenia la clau de la governabilitat, i va fer just el contrari. ¿Mala jugada?

–Nosaltres vam investir Bartumeu i vam ser un factor decisiu perquè acabés el seu mandat.

–¿Sap quina és la pensió mitjana del jubilat andorrà?

–Hmmm... Deuen ser uns 900... Uns 700... És una dada que ara mateix no tinc present.

–Segons Caritas, 477 euros. Però no era per posar-lo a prova. Ho farem després.

–No aprovaré, segur.

–¿Què en fem, amb aquests 477 euros?

–El responsable de Caritas em deia l'altre dia que massa persones de la tercera edat es troben en situació de pobresa. Un país com Andorra no s'ho pot permetre. Hem de fer esforços per corregir-ho. Això no està bé.

–¿Vol dir lluitar perquè s'incrementin aquestes pensions de misèria?

–Per fer això cal reactivar l'economia. Només així la CASS tindrà els ingressos suficients per arreglar-ho.

–¿Li puc demanar els seus ingressos?

–Ara mateix no en tinc cap. Vaig tancar la meva empresa i en aquests moments no estic com a conseller. Així que no tinc cap renda salarial. Després de les eleccions ja ho veurem: si segueixo o no com a conseller; a temps parcial o a plena dedicació. O si puc tornar a la meva empresa, com he fet sempre.

–ApC no veu amb simpatia la prestació d'atur. ¿S'ha quedat mai sense feina, vostè?

–No, mai m'hi he trobat, en aquesta situació.

–¡Neoliberal! ¿Ho considera un insult?

–És una forma de pensar que respecto.

–Les Illes del Canal, ¿són un model econòmic per a la seva Andorra?

–¿Les Illes del Canal? ¡No! No ens ho podem permetre, entre d'altres motius perquè Andorra és sobirana, i aquestes illes, no.

–Si li demano com comença El Gran Carlemany...

–No la canto perquè us faria malbé l'oïda.

–No cal que la canti: reciti-la.

–Tampoc, tampoc.

–¿Quina és la seva màxima preferida del Manual Digest?

–No sóc capaç de repetir-la en català antic, però és aquella que diu que l'andorrà no ha de lluir riqueses, quan surt a fora. M'agrada molt.

–I l'última, ¿té alguna cosa a veure amb el mas Nomen de Tortosa on el 1954 es va acabar la carrera de Florenci Pla, el maquis hermafrodita?

–No. Els Nomen de Tortosa són la branca rica de la família. Jo vinc dels Nomen de Miravet, que èrem la branca pobra. Segles fent el tir de sirga, feina duríssima: carregant la barca riu amunt a força de braços i mula. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.