PUBLICITAT

David Micó: «Ha arribat l'hora d'enterrar el victimisme»

PER ANDRÉS LUENGO
Periodic
Micó reinventat, ara com a crooner. Foto: TONY LARA

–Per un músic andorrà, gravar un disc, ¿és encara un miracle?

–Amb subvenció, com ha sigut el cas, una miqueta menys.

–Manual de supervivencia... D'acord, però per sobreviure, ¿a quina catàstrofe?

–Mai no m'ha agradat donar consells, però aquí he fet una excepció i aquest disc és un recull de consells pràctics per aprofitar els moments bons que la vida et regala de tant en tant. Saber atrapar-los.

–Perquè ens en fem una idea: ¿com qui sona, aquest nou David Micó?

–Res a veure amb V Columna. He buscat un estil més crooner, piano-veu. Això vol dir que t'exposes molt, no et pos ocultar rere les guitarres elèctriques, per exemple, i dónes la cara en tot moment. El que sona és el que hi ha: ni més ni menys. I si recorda ni que sigui vagament els crooners dels anys 50, un Tony Bennett o un Frank Sinatra, estaré encantat.

–¿Què hi fa un rocker transvestit de crooner?

–No ho sé ni jo mateix. Però vaig conèixer Jordi Barceló i aquí va néixer la idea d'un disc només amb piano i veu. He de dir que si el disc llatineja és culpa del Jordi, perquè jo tendeixo més al swing i al blues. Però el resultat ha valgut la pena. Crec.

–¿Ja tenim un local adequat, per a les lletres urbanes, amb tant de fum i tanta graduació alcohòlica com li han sortit?

–I tant que sí: la Fada Ignorant, que em recorda els tuguris on tocàvem a l'època bona de V Columna.

–Li he de dir: el disc sembla concebut i parit en castellà.

–És així. Va sortir primer en castellà, però n'hem fet la versió en català i, a més, mirarem de distribuir gratuïtament entre el públic nacional.

–¿Quin serà el hit de Manual de supervivencia?

–Difícil de dir. Els de l'editorial tenen molta confiança dipositada en la primera, Piernas largas. Però veurem com funciona als directes.

–¿Alguna expectativa d'escalar als 40 Principals?

–No. Com a molt, Radio 3. No m'enganyo: és un disc per a minories. Per a la immensa minoria.

–¿I com va enredar Krik Music, la discogràfica d'OBK i La Unión, perquè apostés per vostè?

–Els vaig portar el disc i es veu que els va agradar. Un altre miracle.

–El retorn de V Columna, ¿a la V forca?

– La voluntat de tornar a tocar junts hi és. Però si ho fem, serà per començar una nova etapa, s'ha acabat allò d'explicar batalletes. No podem viure del passat, del que vam fer i del que vam ser. Hem de fer un pas endavant.

–Ara que no ens sent ningú: ¿li hauria agradat, cantar a Eurovisió?

–Honestament, diré que no. I respecto els artistes que hi van anar. Però el meu concepte musical és un altre.

–Tenim un Cor, una ONCA, un Yepes i una Temporada. Però es liquida el Dijous de Rock i el Testarrock. La música popular, ¿és la gran oblidada?

–Sí que caldria posar una mica més d'èmfasi en gèneres com el blues, el jazz, el swing... Som uns quants i no ho tenim precisament fàcil. Però és hora d'enterrar el victimisme: l'andorrà té exactament el mateix problema que qualsevol músic que no viu a Barcelona o Madrid, les nostres capitals discogràfiques. Ni més ni menys. Som perifèria.


Per a més informació consulti l'edició en paper.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT