Rexach, en la presentació de la Trobada d'exjugadors del Barça. Foto: TONY LARA

–Si córrer és de covards, com deia vostè, Messi, Vila i –no diguem– Pedro són uns autèntics gallines.

–En el futbol córrer no ho és tot. Hi ha uns mínims, és clar, perquè si no, jo encara hi jugaria, però com a tant altres àmbits de la vida, al futbol s'hi ha de córrer poc i bé. És a dir, en el moment precís, que és el que fa el Barça.

–¿Hi tindria lloc, en aquest Barça?

–La veritat és que encaixo més en el futbol actual que no en el dels 70, en què tot eren força i consignes de l'estil «Hay que sudar la camiseta» i «Vamos a morir en el campo». Perdoni, míster, jo el que vull és divertir-me, no morir.

–Busquets: ¿va dir «Mucho morro» o «Mono, mono»?

–Encara que digués «Mono, mono», és absurd rondinar perquè en calent et dius 50.000 coses. Ho sap qualsevol que hagi jugat al futbol. Ho trobo de nen petit, de gos petaner. Ridícul.

–Si li truca Mourinho i li demana «¿Por qué?», ¿què li respondrà?

–Perquè som millors.

–Jugador a jugador, ¿és millor el Madrid que el Barça?

–El nivell és similar, però té més on triar. Al mateix temps, és la prova que amb grans jugadors no sempre es construeix un gran equip.

–Vostè que el coneix: ¿Mou és l'esca del dimoni, o només s'ho fa?

–S'ho fa. És un posat. En la distància curtes puc dir –perquè el conec bé– que és un bon paio.

–¿I què li passa, amb el Barça? ¿Complex d'Edip? ¿Necessitat de matar el pare?

–De tot una mica. Al Barça tampoc no se'l va tractar massa bé, amb allò que era el traductor de Robson... A més, Florentino el va fitxar com a antiBarça, i això li està passant factura perquè aquesta obsessió és dolenta per a ell i per al Madrid,

–El seu onze ideal de la història del Barça: ¿a la porteria?

–Difícil, però a veure: Ramallets.

–¿A la defensa?

–Segarra o Benítez al lateral dret; de central Gallego o Olivella. Lateral esquerra... Posem-hi Eladio. I al mig del camp, Suárez, Marcial, Schuster, Xavi, Iniesta...

–¿I al davant?

–És que parlem de Ronaldo, Rivaldo, Ronaldinho, Romario, Laudrup, Stoickhov, Messi... Impossible triar.

–No hi veig Cruyff. Entre vostè i jo: ¿quan fa que no es parlen?

–Sempre que ens veiem, ens saludem. No tenim aquella amistat que hi havia, però ens parlem, això sí.

–I aquest equip, ¿qui l'entrenaria?

–Hem tingut Helenio Herrera, que va revolucionar el fubtol, i l'època de Cruyff i meva. Però qui ha obtingut més èxits seguits, l'equip que ha fallat menys, és l'actual. Jugar 12 o 13 competicions i guanyar-ne deu, això no s'havia vist mai.

–La penúltima: la camiseta de la pròxima temporada, quina bírria, ¿no?

–És innovadora, i com totes les coses innovadores, de sortida no agrada. Però és molt possible que amb el temps les anteriors ens acabin semblant antiquades. Però no és una qüestió d'estètica, sinó de màrketing: l'uniforme s'ha de canviar cada any per vendre camisetes. És així.

–¿Un pronòstic per dissabte?

–Em conformo amb un 2 a 0. Amb gols de Villa i Messi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.