L'agent Gràcia, número de placa 5.035, als baixos del búnquer de Govern. Foto: TONY LARA

Agent de circulació. El comú de la capital li acaba de reconeixer els 25 anys de servei. A ella, i també a Montse Nogueras i a Carmen Martín.

–¿Recorda el primer dia de feina?

–Jo vaig entrar el Nadal del 1985. El dia de Reis m'estava a l'Estela, pràcticament sense saber ni el que era una cruïlla. Queia una nevada impressionant, i els nens des d'una terrassa m'anaven llançant boles de neu. I jo, pelada de fred, no sabia si riure o plorar. Una mica més, i ho deixo.

–¿Com se li havia ocorregut fer d'agent?

–Havia de formar part de la primera promoció de dones. Però a casa no ho van veure bé. Al cap d'un temps,l el conseller d'aleshores m'ho va tornar a proposar. Va insistir tant que li vaig dir: ‘Ho provaré, però ves-te'n buscant una altra'. D'això en fa 25 anys.

–Vostè que coneix tots els carrers d'Andorra la Vella, ¿n'hi ha algun de més lleig que Fiter i Rosell?

–Difícil, perquè no té ni gràcia ni vida. És un carrer fosc i mort.

–Els uniformes, ai: el de gala, amb la gorra de plat, els guants i les xarreteres... Fan una mica de pena, la veritrat.

–De còmodes, no ho són. Però t'ho has de posar quan toca i no s'hi pot fer res. Resignació.

–¿Faldilla o pantaló?

–Fins ara podíem triar, però ara ens han obligat a anar amb pantalons. A l'estiu, amb la calor, i entre els pantalons i les botes... No sé jo com anirà.

–¿És de les que renya, quan enganxa algú travessant en vermell?

–No és per res, però no he tingut mai cap problema al carrer.

–¡¿Cap, en 25 anys!?

–Bé... A mi em fa molta ràbia que em cridin per les finestres. Una vegada, mentre posava una denúncia a Prada Motxilla, tres paletes van i em criden: ‘¡Eh, urbana!'. Jo, ni cas. I sento com un li diu a l'altre: ‘Déjala, que está mal f...'

–Segur que hi ha algun incident més.

–¡Els parquímetres! Ara ja ens hi hem acostumat, però al començament, posaves la denúncia i no era rar que vingués el conductor, te la llencés a la cara i a sobre et digués: ‘¡No la pagaré!' I gent que sabies que tenia peles.

–Amb mala jeia, ¿els vianants passen més fins?

–Amb educació tot es pot dir. No calen males cares ni males paraules.

–¿Rànguing d'incívics per nacionalitats?

–Impossible generalitzar. Dono fe que a tot arreu hi ha de tot.

–També hi ha hagut bons moments, en aquest quart de segle de servei.

–I tant, que sí. En certa ocasió, en començar el torn, veig una companya que se'n va cap a la seva zona, a Riberaygua, s'agafa en un cotxe, comença a riure com una boja i, parlant clar, es pixa a sobre.

–¡?

–És que havia sortit de casa amb l'uniforme, però ¡amb les sabatilles de casa en lloc de les sabates reglamentàries!

–Confessi, ¿mai no ha creuat fora del pas de vianants?

–Alguna vegada et despistes. I sempre hi ha algú que et veu i que t'ho retreu.

–¿Si tornés a començar, repetiria com a agent de circulació?

–No me'n penedeixo, però és una feina ingrata i dura. Fins l'any passat no es va jubilar la primera agent. La majoria s'ha hagut de retirar abans de l'edat per problemes de salut. Per això estaria bé que ens poguéssim jubilar als 60 anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.