Matalí amb la camiseta del River: li queda un any de contracte Foto: TONY LARA

–¿El primer que li va venir al cap quan va veure que el segon tir no entrava?

–Desaparèixer. Que s'obrís el parquet i se m'empassés.

–¿Va dormir, la nit de diumenge?

–La veritat és que no.

–¿I la de dilluns?

–Poquet. No sóc de dormir gaire, però em sembla que els últims dos dies he dormit quatre hores. Ja em recuperaré.

–¿Quant de temps li portarà, pair això?

–Ho he d'haver paït dimarts, que me'n vaig a Nova York. Espero que no m'amargui el viatge.

–Com a mínim, allí no li recordaran els tirs maleïts. ¿Ha vist la jugada en vídeo?

–Al meu cap, un miler de vegades. El tiro i el torno a tirar, i no fallo. En fi. Però en vídeo, no l'he vist. A casa no em deixen. Suposo que ha de passar el període de dol.

–El primer, encara. Però el segon... ¿què passa perquè toqui ferro, ¡i per darrere!?

–Ni idea. El millor és no capficar-s'hi perquè la bola no es faci més gran. Vaig fallar el tir, això és tot. Aquestes coses passen.

–¿Què li van dir, al vestuari?

–No me'n recordo. Tinc un buit de deu minuts en què no sé què va passar. Totalment out.

–¿Va plorar?

–Sí. Molt.

–¿Quin és el seu rècord personal de tirs lliures sense fallar?

–Va a ratxes: en un partit, vuit. Potser deu. Als entrenament, alguna vegada n'he fet 40 de seguits.

–Com a penitència, ¿s'ha castigat a fer sèries?

–Ara no, perquè em toquen dues setmanes de repòs absolut. Per les articulacions. Però em conec, i em veig venir que aquest estiu llançaré molts tirs lliures.

–Si es tornés a trobar en una circumstància similar, ¿assumiria la responsabilitat?

–¡Em faria sang perquè m'haguessin de canviar i que s'ho jugués un altre! És broma. Ho tornaria a intentar, sabent que, si fallava, em desterraven. Però sóc tossut.

–¿Tem passar a la història com el Djukic del River?

–Com deia un amic meu, «hay que destacar en algo, aunque sea por malo».

–Em diuen que a Facebook volen obrir un grup que es dirà «Tots som Matalí».

–No ho recomano, però seria curiós.

–Julbe deia que vostè era un aler amb nivell ACB. ¿Per a quant, el salt?

–Ara ja no és possible. Amb 30 anys el salt que m'espera és a la vida laboral normal. Després, això sí, d'haver pujat a la LEB Or amb el River. Aquest és ara el repte.

–¿I després?

–Estudio màrqueting. Però no tinc ni idea de què faré. La volta al món, potser.

–Al seu Olimp basquetbolista, ¿qui hi figura?

–Sóc de l'antiga escola: Marciulionis, Dordevic... Jugadors amb més classe que físic.

–¿Un pronòstic per a la final de l'NBA?

–Em temo que guanyarà Miami, però vaig amb Dallas: hi juga Nowitzki, un dels jugadors que més admiro.

Per a més informació consulti l'edició en paper.