Sarrat i Bessa, amb unes operacions que no acaben de veure clares Foto: TONY LARA

–La primera és òbvia: ¿què és el nombre d'or?

–M. B.: Un número absolutament original. Màgic, fins i tot. Tant, que si es dóna la proporció d'or en un edifici, en una cara o en un cos qualsevol, el resultat és bell. El nombre d'or és sinònim de bellesa.

–J. S.: Aquesta regla es compleix fins i tot en les figures geomètriques: el rectangle d'or és el més perfecte de tots.

–Caram, caram. ¿I on trobem un rectangle tan estupend?

–J. S.: En un carnet d'identitat, un paquet de tabac...

–¿I quin valor té, aquest nombre?

–M. B.: 1,618.

–J. S.: Però a més d'or és també irrac ional: els decimals són infinits. Mai arribem al final.

–Entre el nombre Pi i el nombre d'or, ¿quin prefereixen?

–M. B.: El nombre d'or, sens dubte, perquè té moltes més aplicacions. A més, es diu Phi. I entre Phi i Pi, la cosa està clara, ¿oi?

–Deien que també el trobem en el cos humà. ¿Ens en donaran una pista?

–M. B.: L'alçada total dividida per la distància del melic als peus ens dóna el nombre d'or. O ens l'hauria de donar...

–J. S.: Com més a'acosta aquesta proporció al número 1,618, se suposa que la persona estarà millor proporcionada i serà, per tant, més atractiva.

–El que m'interessen són les cares. ¿Com distingeixo una cara d'or?

–J. S.: Dividint. Per exemple, la longitud d'un ull entre la distància que els separa.

–M. B.: O l'amplada dels incisius entre la dels ullals.

–Ajudeu-nos a trobar-lo en un edifici.

–M. B.: El Partenó és un joc de rectangles d'or. A la Torre Eiffel, Nôtre Dame i les piràmides d'Egipte també és fàcil topar-s'hi.

–J. S.: ¡I al Codi da Vinci! La Mona Lisa està construïda a base de rectangles d'or. I aquí es veu que resideix bona part del seu encant i del seu misteri.

–¿I en la naturalesa?

–M. B.: ¡A les flors! Perquè el número Phi està també relacionat amb la successió de Fibonacci.

–Perdoneu: la successió de Fibo... ¿què?

–J. S.: Una sèrie de números en què cadascun està format per la suma dels dos anteriors: 0,1 ,2, 3, 5, 8, 13, 21...

–¿I què té a veure això amb les flors?

–M. B.: Que el número de pètals que té una flor constitueix una successió de Fibonacci.

–M'he perdut: ¿i què hi pinta aquí el número d'or?

–J. S.: Si dividim un número de la successió de Fibonacci per l'anterior, cada vegada ens acostem més al número d'or.

–Ara, sí. Però, ¿i si existeix un forat negre matemàtic on 2 i 2 no són 4, sinó 5?

–M. B.: Impossible: si hi ha res que no quadri, llavors ja no estem parlant de matemàtiques sinó d'una altra cosa.

–Quadraran, però, ¿són maques, les matemàtiques?

–M. B.: El número Phi és guapíssim. M'en podria enamorar.

–J. S.: La bellesa dels números rau a saber-los trobar en la realitat.

–Doncs tu que el coneixes bé: Phi, ¿què dóna: noies arrodonides o més aviat esveltes?

–J. S.: Depèn. A mi de vegades em dóna noies primetes; d'altres, no tant.

Per a més informació consulti l'edició en paper.