Pastor, al monument a la Constitució, rere la Casa de la Vall Foto: TONY LARA

–Jubilar-se ve de jubilare, cridar d'alegria. ¿N'hi ha per tant?

–Diria que sí. Sobretot, si la prestació és digna, és clar, i no aquests 477 euros que són la pensió mitjana del jubilat andorrà. Misèria.

–¿S'ha topat amb alguna bruixa, últimament, pel país?

–Suposo que sí. Dic que ho suposo perquè no porten un lletreret que les identifiqui. Però n'hi ha.

–Sembla que li preparaven una mena d'aquelarre, a Bartumeu.

–La sort que té és que, en el pitjor dels casos, de bruixots no n'han cremat mai cap, a Andorra. Si fos dona, sí que faria bé de preocupar-se.

–El pressuposo indignat, que és el que toca. ¿Per què?

–Com tots, perquè la situació general repercuteix a una ciutadania que no l'ha buscat ni provocat. I és natural emprenyar-se.

–¿Per què tants opinants se solidaritzen amb els indignats espanyols i no munten la seva acampadeta a la plaça del Poble?

–Passa com amb les oenegès: és molt més fàcil ajudar les víctimes del tsunami d'Indonèsia que amb els que la passen magre aquí.

–¿Per què Stéphane Hessel ha esperat fins als 95 anys per indignar-se i encomanar-nos la seva ira?

–Nunca es tarde si la dicha es buena, diuen els castellans. I a partir d'una certa edat, es retorna a les dèries de la joventut. Potser és el cas.

–La seva dèria és el País Basc: Bildu governa a Sant Sebastià. ¿Content?

–¿Per què no? El PP governa a Vitòria...

–¿Està comparant el PP amb Bildu?

–Segons a quins efectes, sí. A Badalona hi han col·locat un alcalde obertament xenòfob.

–Abans d'emmerdar-nos més, tornem a Andorra: al PS, ¿li esperen 20 anys més d'inhòspita oposició?

–El primer que hi ha d'haver és PS. És com a mínim xocant que dos exmilitants del PS formin part del gabinet de Martí. Alguna cosa vol dir.

–I parlem finalment del seu ofici: al periodisme andorrà; ¿què li falta, per homologar-se a l'occidental?

–Massa crítica. Lectors. En certa ocasió van venir els directius d'una associació nord-americana de premsa local. I van quedar parats. Ells tenen la ràtio d'un redactor per cada 15.000 habitants. Si ho extrapoléssim a Andorra, les conclusions serien dramàtiques per a la professió...

–¿La seva entrevista somiada?

–Qualsevol dels integrants de la Generació del 98. Especialment, Baroja.

–Ell somiava un país ideal «sin curas, moscas ni carabineros»... ¿Seria per tant feliç, a l'Andorra d'avui?

–El problema avui no són ni els capellans ni els carrabiners, sinó la bombolla immobiliària.

–¿Hi haurà diaris, d'aquí a 10 anys?

–La ràdio havia de matar la premsa; la tele, el cine; i ara sembla que el digital matarà el paper. No ho crec: el digital serà un mitjà més. Diferent del paper, que no desapareixerà.

–Com a valencià, ¿què passa amb els seus conciutadans, que hagin ensopegat tres vegades en la pedra de Camps?

–Quan la corrupció està tan estesa que tothom suca, és difícil canviar l'statu quo. I l'oposició socialista li ha posat les coses facilíssimes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.