Foto:

–91. 000 euros ens contemplen. Que cara, ¡no?

–Doncs convé saber que és la més barata del mercat.

–¿Ens en dirà alguna gràcia?

–Que porta una càmera de vídeo a la cabina que permet el xofer veure-hi al darrere. Molt útil per evitar accidents amb els vianants.

–¿Quina és l'esperança de vida d'una màquina com aquesta?

–Més que d'anys, parlem d'hores de vida. I acostumen a tenir-ne unes 10.000. A partir d'aquí comencen les avaries. Però nosaltres les estirem més.

–¿I per què les veig tan poc, al carrer?

–Perquè deu començar la jornada tard. La nostra comença a les 4 de la matinada. I a les 9.15 hem passat pels carrers de tota la parròquia.

–¿Puc estar segur que pel meu carrer passa una màquina cada dia?

–Exacte. Repassem cada dia cada carrer. Sis dies a la setmana. I totes les setmanes de l'any.

–¿Quants quilos de brossa recullen?

–No deu arribar a la tona diària per màquina. Però és que passem cada dia, i a la tardes, hi ha els equips que van a peu, amb l'escombra i el cabàs.

–¿Som especialment bruts, els veïns de la capital?

–No. Amb excepcions, és clar, perquè sempre et topes la senyora que escombra l'escala just després que ha passat la màquina i que llença la seva brutícia al carrer. Sense manies ni contemplacions. Però són la minoria.

–Les caques de gos, ¿una plaga?

–Així és. A l'equip de neteja tenim una moto que se n'ocupa específicament. Però les que cacem amb les màquines escombradores, cap a dintre.

–¿És el més fastigós que es poden trobar?

–No. El pitjor són les vomitades.

–Ara que pot, ¿què li diria a l'amo que encara no sap que el gos no pot fer caca al carrer?

–Que no costa res agafar la caca amb una bossa i llançar-la a la paperera.

–I que li sembla això: «¡Maleducat!»

– Amb el ciutadà no hi podem discutir. Al final, són els nostres clients, i ja se sap que el client sempre té la raó. A més, ens arrisquem que em deixin anar: «Tu, escombra i calla que és la teva feina». Ens hi hem trobat.

–Els xiclets de Meritxell, ¿tenen solució?

–Amb la màquina no hi ha res a fer. L'única solució és disparar-hi aigua calenta a pressió. I encara. Però tampoc és que n'hi hagi més que en altres carrers, a Meritxell. Però com que el terra és fosc, ressalten més.

–¿El més dur de la feina?

–Per al xofer, l'horari. Els joves ho duen pitjor. Per a l'operari que ens acompanya, les caminades que s'han d'empassar: ningú no li treu 20 quilòmetres diaris. ¡I a bon ritme, eh!

–El mite que estan molt ben pagats...

–Res. Un mite: qui no s'ho cregui, que ho provi un dia, a veure què en pensa.

–¿I les olors?

–T'hi acostumes. El pitjor són –tornem-hi– els vomitats: la turbina n'escampa la fortor per la cabina, i triga uns minuts a marxar. Finestreta avall i a esperar. Però nosaltres rai: els que ho passen pitjor són els del camió de les escombraries. Ells sí que pateixen.

Per a més informació consulti l'edició en paper.