Bangera vetlla els guants al gimnàs K-1 per al combat de dissabte Foto: TONY LARA

Kickboxer. És un dels nou púgils locals que dissabte saltaran al ring del Joan Alay, en una vetllada de lluita inèdita al país. Força i honor.

–Perdoni, però, ¿ho porta als gens, això del kickboxing?

–En absolut. No és qüestió de gens sinó d'entrenament, de treball diari: una hora i mitja per sessió. Sense això, no hi ha res a fer. Els gens no t'ajudaran a guanyar un combat.

–Doni'm un motiu per practicar aquest art marcial.

–Perquè et dóna coordinació i t'ensenya disciplina i perseverança.

–¿I per canalitzar les pulsions violentes, potser?

–Això és un tòpic totalment injust. El kickboxing no és violent. Ho és molt més el futbol. Al ring, el respecte a l'adversari és absolut. I després del combat ens prenem unes birres. Com al rugbi. El kickboxing és l'art de dominar el cos.

–¿L'han noquejat mai?

–En combat oficial, no. Als entrenament, i fent d'sparring, sí que m'hi he deixat el fetge.

–Un pèl massoquista, fer d'sparring...

–Potser sí, però et permet practicar el que has après.

–¿Tem topar-se un dia al ring un paio més dur que vostè?

–Els rivals poden ser més alts, més forts, més ràpids o més llestos. Es tracta d'aprofitar les meves armes: si m'enfronto a un lluitador més gran, hauré de recórrer a la velocitat.

–¿Van Damme, el seu heroi, i Soldado universal, la seva pel·lícula?

–Només la vaig veure una vegada, i de petit. El que ell fa té poc a veure amb el kickboxing, i ha fet més mal que bé al nostre esport. Prefereixo Bruce Lee. I la ciència ficció: Alien.

–Doncs ja que el cita, ¿què volia dir, Bruce, amb allò de «be water, my friend»?

–Que siguis flexible, fluid, líquid, mal·leable, adaptable. Al ring i a la vida. És una lliçó de vida.

–¿Per què les pelis d'arts marcials són tan dolentes?

–Perquè el director mai no n'ha practicat, i perquè els guions acostumen a ser infumables, per no dir inexistents.

–¿Inclosa Karate Kid?

–I tant. Una altra que vaig veure una vegada, i ja en vaig tenir prou. Abans que pelis, prefereixo Eurosport.

–¿Per quina causa li trencaria metafòricament la cara a algú?

–Per una falta de respecte molt greu. ¡Però molt, eh! Per exemple, sobre els meus orígens. I potser m'ho pensaria en el cas d'algun polític que jo em sé, i que no diré aquí. ¡Ah, els polítics...! Són uns grans enginyers de l'engany.

–Veig que fuma: ¿no ho hauria de tenir prohibidíssim, un lluitador?

–No afecta el meu rendiment, i bé has de disfrutar una mica dels petits plaers de la vida... La veritat, però: millor no provar-ho.

–¿El seu millor cop?

–El crochet, una mena de ganxo lateral, i el directe, un cop de puny frontal, als morros o a l'estómac. Però això no surt del ring.

Per a més informació consulti l'edició en paper.