PUBLICITAT

Martín Saurí: «Dibuixar nimfes i deesses és una delícia»

PER ANDRÉS LUENGO
Periodic
L'il·lustrador català de dedica un exemplar de "L'Odissea" a les Fontentes Foto: TONY LARA

HISTORIETISTA. Autor de L'Odissea,àlbum mític parit a quatre mans amb el guionista Pérez Navarro. Fins al 28 d'octubre al Museu del Còmic

–¿Tebeo, còmic, historieta o patufet?

–Historieta. Sóc gran, sí, però no tant com per dir-li'n patufet!

–Doncs faci memòria: ¿la primera historieta de la seva vida?

–El capitán Trueno: ni sabia llegir, encara; estava malalt al llit i me'l portava una veïna. Li tinc tant de carinyo que no he vist la pel·lícula: les crítiques són terrorífiques, i no vull endur-me'n la gran decepció.

–¿I l'últim que ha llegit?

–La máscara de la verdad: l'últim número de la sèrie El Escorpión.

–¿Dos títols que salvaria d'una catàstrofe nuclear?

–El Príncipe Valiente, entre els clàssics, i Jazz Maynard, entre els contemporanis.

–¿I dos dibuixants?

–Roger Ibáñez (Jazz Maynard), i Mathieu Lauffray (Long John Silver). Impressionants.

–Com a expert en la matèria, ¿com es van deixar enredar, els troians, amb la molt suada argúcia del cavall de fusta?

–Senzill: eren un pèl babaus. Avui encara n'hi ha uns quants, de troians. Sobretot, en l'àmbit de la política.

–Les senyores que pul·lulen per la seva Odissea són invariablement estupendes. ¿Eren així, les aquees?

–Reconec que se me'n va la mà. Però és una delícia, dibuixar nimfes i deesses. I si no eren així, ho sento pels grecs.

–Doncs li posaré difícil: entre Circe, Calipso, Nausicaa i Penèlope... ¡Triï!

–Hmmm... Em quedo amb Circe, que té un punt de perversitat que la fa especialment atractiva.

–La millor manera d'evitar la temptació és caure-hi de quatre grapes. El contrari que Ulisses amb les sirenes.

–Perquè era un paio honest: es fa lligar al pal perquè sap que és dèbil i que sucumbirà al seu cant.

–Ni rastre de l'amor homosexual que, segons sembla, els coetanis d'Odisseu portaven a l'ADN.

–És que prou feines teníem per mirar que ens ho publiquessin com per buscar-nos la ruïna incloent-hi escenes equívoques.

–La veritat: el Leònides de 300 sembla sortit directament de la seva ploma.

–¡No me'n parlis! Frank Miller el vaig conèixer als primers anys 80 a l'estudi de Howard Chaykin. Tots dos van veure aleshores les pàgines de L'Odissea.

–Insinua que...

–No insinuo res. Dic el que va passar un quart de segle abans que Miller publiqués 300.

–¿Quin superheroi ianqui salva de la crema?

–L'únic que em fa gràcia de veritat és Batman, que té un costat fosc i una complexitat psicològica a anys llum de la majoria dels seus col·legues.

–L'agost va sortir l'últim número de Kiss Còmix. El còmic eròtic, ¿es mor?

–Pèssima notícia. I hi hem d'afegir Penthouse, en què vaig publicar deu anys i que no aixeca cap des que El Jueves se'l va vendre. El gènere eròtic té els dies comptats.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT