PUBLICITAT

Patxi Leiva: «Ningú apostarà per tu; així que fes-ho tu mateix»

ANDRÉS LUENGO
Periodic
Leiva: compositor, lletrista i intèrpret d'El ritmo. Foto: TONY LARA

–¿Quantes visites porta, El ritmo, al Youtube?

–Em vaig quedar per les vint-i-moltes mil.

–Deixim-ho mirar... Doncs ara ja pugen a 38.702. 38.703, amb aquesta.

–El mànager estarà content. La veritat és que a mi les xifres no em diuen res. Sona a tòpic, però el que vull és tocar.

–¿Qui canta més, Valdés o Thiago?

–Cantar, cantar, no se'ls dóna gaire bé. Però Thiago té un moviment de malucs impressionant. La genètica...

–I Valdés, ¿fluixet?

–També balla, també. A més, ell va ser el primer a implicar-s'hi, perquè té un familiar afectat d'esclerosi múltiple, i qui va presentar el projecte al Barça.

–Hummm: ¿no serà vostè del Madrid?

–Del Barça. Sempre del Barça.

–Messi torna a marcar. ¿Li faltava... ritme?

–El devia deixar reposar una setmaneta. Tots ens vam esverar una mica, la veritat, però un davanter té dret a no marcar tres gols a cada partit. Dic jo.

–Expliqui'ns un secret: ¿d'on surt aqueta cosa tan enganxosa de l'«Eo, eo, oh eh oh, oh eh oh, oh oh»?

–Es tractava de buscar una fórmula perquè pogués seguir el ritme la gent que està en una cadira de rodes i no es pot moure.

–¿Els versos preferits d'El ritmo?

–«Quisiera pintar el cielo sobre la tierra,/ y hacer levitar tu silla al caminar./ Cambiar parte de tu fe por una gran fuerza,/ que el ritmo viera tu sueño hecho realidad».

–Entre vostè i jo: ¿a què esperen els creatius per convertir Mi cabeza desordenada en sintonia d'un spot televisiu?

–Jo també l'hi veig: sempre me l'he imaginat sobre un fons negre: «Mi -cabe-za-des-ordena-da...» A veure si llegeixen aquesta entrevista.

–Ja que en parlem: ¿hi ha posat ja una mica d'ordre, a la closca?

–Mai de la vida. Sóc un raret i sempre ho seré. Així és com surten idees com l'«Eo, eo...». Al començament se'n reien, i ara resulta que tothom ho veia, que funcionaria. Doncs no. Perquè la realitat és que ningú no apostarà per tu. Ets tu qui ho ha de fer.

–Sabina ja ho deia, ja: «Nadie va a ayudarte si no te ayudas tú un poco más». Per cert, ¿continua d'oferta, la depressió?

–Sempre. I lligada sempre a la il·lusió. Un ha de caure per tornar a pujar.

–Amb permís, el torno a citar: «En la vida no gana quien llega primero». Gran veritat.

–Deu ser una idea que em dóna volte spel cap. Al disc nou hi haurà una cançó que diu més o menys així: «No tinc cap pressa: tinc tota la vida per morir-me».

–Per acabar, completi el vers: «Y borro malos recuerdos del pensamiento, si hay alguien al otro lado quiero oir el...»

–...Eo, eo, oh eh oh, oh eh oh, oh oh.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT