La sismòloga mallorquina, dissabte al Prat de la Mola escaldenc Foto: MÀXIMUS

SISMÒLOGA. Va presentar a les Trobades Culturals la ponència "Els Pirineus al punt de mira de la sismologia catalana". I ens va posar l'ai al cor.

–Els Pirineus, ¿zona sísmica?

–I tant, que sí. Les muntanyes sorgeixen per la pressió de l'escorça terrestre. I aquest fenomen és la causa principal dels terratrèmols.

–¿Hem de patir?

–La convergència entre les plaques africana i euroasiàtica, de la qual van sorgir els Pirineus, es produeix a un ritme de 27 mil·límetres anuals. Molt lent. Això dóna una sismicitat moderada.

–Posem-hi xifres: ¿quants sismes l'any?

–El 2009 se'n van registrar 760 a Catalunya i regions veïnes –Osca i Pirineus francesos. Quasi tots, per sota de la magnitud 2, i per tant, no perceptibles sense instruments. Que s'arribessin a notar, per sobre de 3, es poden comptar amb els dits d'una mà.

–¿El més greu dels últims anys als Pirineus?

–El de Sant Pau de Fenollet, el 18 de febrer del 1996: magnitud de 5,2. Tampoc va estar malament el de Queralbs, el 21 de setembre del 2004: 4,1. Va provocar esquerdes als edificis.

–Sospito que Andorra és troba al rovell de l'ou sísmic.

–Com tot el Pirineu. Però no patiu: dels 760 terratrèmols del 2009, només quatre es van registrar en territori andorrà. I la magnitud del més greu –el del 4 de gener– només va ser d'1,5.

–¿Hem de témer un Big One com el que arrasarà un dia Califòrnia

–Com el de Califòrnia, no. Però si mirem l'històric, tenim la sèrie sísmica del 1428, que a Puigcerdà va tenir una intensitat 9 –destrucció total. I sabem que n'hi pot tornar a haver.

–¿Cada quants segles?

–El període de retorn es calcula al voltant dels 500 anys.

–Glups... Però, ¡si ens toca!

–Aquesta dada té un significat més probabilístic que no pas real. I si mentrestant es produeixen petits sismes que van alliberant energia, al final els comptes surten sense que s'hagi de produir un gran terratrèmol.

–¿I no hi ha manera de preveure'ls?

–Si tinguéssim satèl·lits sota terra, com els meteoròlegs, disposaríem de paràmetres –augment de la temperatura, alliberament de certs gasos– per poder predir-los. Però no en tenim.

–Per si un cas: si ens enganxa un terratrèmol, ¿què fem?

–Si us sorprèn dintre de casa, no feu servir l'ascensor ni les escales. Busqueu refugi sota una estructura sòlida –una taula, el llit– o sota el marc d'una porta.

–Sempre ens queda el recurs de despenjar-nos per la finestra...

–¡Mai! Espereu que acabi la vibració i valoreu si les escales són segures. Una vegada al carrer, allunyeu-vos dels edificis: en poden caure cornises, testos...

–¿N'ha viscut mai cap, vostè?

–El del 1996. Vivia en un vuitè pis, era de nit, dormia, i el llit va tremolar.

–¿Emocionada?

–Era una nena: ¡espantadíssima!

Per a més informació consulti l'edició en paper.