PUBLICITAT

Esteve Juanola: «En deu anys assistirem a la nanorevolució»

PER ANDRÉS LUENGO
Periodic
Foto:El Periòdic

FÍSIC. Professor a l'Institut espanyol de la Margineda i investigador de la Universitat de Barcelona, pública 'Les nanotecnobiologies a Catalunya'.

–Comencem pel començament: ¿de què parlem, quan parlem de nano-el -que-sigui?

–D'un nanounivers fins ara inaccessible i que es mesura en nanòmetres. Per fer-nos una idea: estem en el terreny de joc dels virus i dels àtoms. Petit, molt petit.

–Segons la Viqui, un nanòmetre equival a 10-9. Exactament, ¿quant és, això?

–Si dividim un mil·límetre en un milió de parts i n'agafem una, tindrem un nanòmetre: 80.000 vegades més petit que el gruix d'un cabell.

–¿I què hi cap, allí?

–Estructures nanomètriques formades per un conjunt d'àtoms. Avui poem fabricar coses de 50 nanòmetres. El repte, ara, és fabricar nanomaterials a gran escala. L'impacte serà brutal.

–¿I quant falta, per a això?

–Els més optimistes opinen que en un decenni ja estarem fabricant nanomaterials de forma massiva. Serà la nanorevolució.

–Impressioni'm: ¿què veurem, en el nanofutur?

–Si construíssim el fusellatge d'un avió amb nanomaterials, seria molt més resistent i en reduiríem moltíssim el gruix. Però l'avió sortiria caríssim. El camp més prometedor és ara mateix el de la nanomedicina.

–¿Per exemple?

–Avui, la radioteràpia i la quimioteràpia destrueixen tant les cèl·lules cancerígenes com les que no ho són. La nanomedicina investiga nanoestructures que s'injectaran al rec sanguini, localitzaran les cèl·lules cancerígenes, en perforaran la membrana i hi injectaran material per impedir que es repliquin.

–¿Imaginable amb altres afeccions?

–Una tècnica similar es podria aplicar a les trombosis, per exemple

–¿Existeix, ja?

–Els assajos en laboratori són molt prometedors. Però s'ha d'anar amb peus de plom. En camps menys sensibles ja s'estan comercialitzant productes que incorporen nanotecnologia.

–A veure, a veure...

–En cosmètica, existeixen cremes solars amb nanomaterials que absorveixen la radiació ultraviolada. I en òptica, recobriments nanoestructurats per als vidres de les ulleres, que repel·len l'aigua i que, de tan resistents, ni es ratllen.

–Veig nanoxips de memòria implantats al cervell per pilotar un helicòpter de combat estil Matrix. ¿Somio?

–Jo no ho veig, això. Però sí aplicacions com reparar el nervi òptic fent-hi una aportació d'àtoms per tornar-lo a lligar i que el pacient recuperi la visió. O un sistema implantable sota la pell del diabètic, que mesuri els nivells de glucosa i l'avisi quan calgui administrar insulina. Evitarà moltes malalties associades a la diabetis.

–Per acabar, i després d'aquest viatge pel nanofutur... la mida, ¿importa?

–I tant, que importa. El que passa és que probablement per primera vegada, com més petit, millor.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT