PUBLICITAT

L’obscenitat de les minifeines

 

FRANCISCO MURO
aab01b09
L'humorista espanyol, vetllant les armes a la plaça del Poble Foto: EL PERIÒDIC
No se sap si és una proposta del Banc Central Europeu, una idea de la CEOE, una proposta informal o un assumpte per debatre, però sona malament, molt malament. Em refereixo a això dels minitreballs –neguin-se a anomenar-los minijobs, que és una cursilada– amb sous de 400 euros o menys per reactivar l’economia. Ho ha deixat anar públicament el president de la patronal espanyola, Joan Rosell, i pel que sembla la CEOE fa servir un document sobre el particular.
Encara que Rosell diu que «els aturats ho volen», té tota la raó Ignacio Fernández Toxo, el secretari de Comissions Obreres, quan afirma que «si un pregunta a qui li van tallar dos braços si prefereix que només li tallin un, probablement digui que sí». La trampa està en la pregunta, no en la resposta. Però l’important és que després d’anys negociant una reforma laboral, i que Rajoy hagi donat un ultimàtum a empresaris i sindicats perquè li presentin acords raonables, l’ocurrència sigui aquesta. Això i el que sobren funcionaris, 900.000 crec que és la xifra que es maneja, sense denunciar de veritat el problema.
Això de les minifeines és obscè, perquè plantejaria una situació encara més deteriorada del mercat laboral que condemnaria als joves i als menys joves a la misèria permanent. Sobretot quan l’última reforma ha precaritzat encara més el mercat fent gairebé eterna la temporalitat dels contractes en pràctiques. ¿Com es pot viure amb salaris de 400 euros? Que es posin aquest sou durant un mes els que ho plantegen i ens expliquin la seva experiència. Després d’haver aconseguit uns drets socials bàsics –que potser calgui reduir per garantir que arribin per als més desfavorits– en lloc de proposar alternatives reals, ens tiren a la cara les minifeines.
No parlo, per no caure en la demagògia, dels salaris també obscens de milions d’euros que cobren alguns directius, però sí que creix de forma escandalosa a Espanya la diferència entre els més rics i els més pobres. Parlo de que no es dóna formació de veritat als aturats perquè puguin trobar una altra feina. Que no es lluita ni contra el frau fiscal ni contra el frau en el cobrament dels subsidis ni contra l’economia submergida. Que ningú ha presentat un informe seriós i objectiu sobre la duplicitat d’institucions i de funcionaris en les diferents administracions. Que no hi ha incentius perquè sorgeixin emprenedors i que els autònoms estan perseguits i semblen condemnats a l’extinció.
   Estic en contra d’una política de subvencions per a tot i a favor de mesures per incentivar de veritat la creació d’ocupació amb mesures valentes, però és indignant que ens facin perdre el temps amb aquestes propostes en lloc d’afrontar de debò reformes intel·ligents i compromisos per crear ocupació. Ocupació èticament sostenible. Al final el tercer món serà aquí. Sense drets i sense futur. 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



No se sap si és una proposta del Banc Central Europeu, una idea de la CEOE, una proposta informal o un assumpte per debatre, però sona malament, molt malament. Em refereixo a això dels minitreballs –neguin-se a anomenar-los minijobs, que és una cursilada– amb sous de 400 euros o menys per reactivar l’economia. Ho ha deixat anar públicament el president de la patronal espanyola, Joan Rosell, i pel que sembla la CEOE fa servir un document sobre el particular.
Encara que Rosell diu que «els aturats ho volen», té tota la raó Ignacio Fernández Toxo, el secretari de Comissions Obreres, quan afirma que «si un pregunta a qui li van tallar dos braços si prefereix que només li tallin un, probablement digui que sí». La trampa està en la pregunta, no en la resposta. Però l’important és que després d’anys negociant una reforma laboral, i que Rajoy hagi donat un ultimàtum a empresaris i sindicats perquè li presentin acords raonables, l’ocurrència sigui aquesta. Això i el que sobren funcionaris, 900.000 crec que és la xifra que es maneja, sense denunciar de veritat el problema.
Això de les minifeines és obscè, perquè plantejaria una situació encara més deteriorada del mercat laboral que condemnaria als joves i als menys joves a la misèria permanent. Sobretot quan l’última reforma ha precaritzat encara més el mercat fent gairebé eterna la temporalitat dels contractes en pràctiques. ¿Com es pot viure amb salaris de 400 euros? Que es posin aquest sou durant un mes els que ho plantegen i ens expliquin la seva experiència. Després d’haver aconseguit uns drets socials bàsics –que potser calgui reduir per garantir que arribin per als més desfavorits– en lloc de proposar alternatives reals, ens tiren a la cara les minifeines.
No parlo, per no caure en la demagògia, dels salaris també obscens de milions d’euros que cobren alguns directius, però sí que creix de forma escandalosa a Espanya la diferència entre els més rics i els més pobres. Parlo de que no es dóna formació de veritat als aturats perquè puguin trobar una altra feina. Que no es lluita ni contra el frau fiscal ni contra el frau en el cobrament dels subsidis ni contra l’economia submergida. Que ningú ha presentat un informe seriós i objectiu sobre la duplicitat d’institucions i de funcionaris en les diferents administracions. Que no hi ha incentius perquè sorgeixin emprenedors i que els autònoms estan perseguits i semblen condemnats a l’extinció.
   Estic en contra d’una política de subvencions per a tot i a favor de mesures per incentivar de veritat la creació d’ocupació amb mesures valentes, però és indignant que ens facin perdre el temps amb aquestes propostes en lloc d’afrontar de debò reformes intel·ligents i compromisos per crear ocupació. Ocupació èticament sostenible. Al final el tercer món serà aquí. Sense drets i sense futur. H

Comenta aquest article

PUBLICITAT