PUBLICITAT

Busqui els vorals per als ciclistes que no vindran

GIACOMO CARRETERO
Periodic
Foto: EL PERIÒDIC

Per ser just, he de dir que va ser seriosa la roda de premsa de la passada setmana per presentar l'etapa de la Vuelta a Espanya 2012 amb arribada al Coll de la Gallina. Dies després, simplement allò em sembla una broma, una presa de pèl. Potser és que les connexions entre els ministeris no existeixen, o potser és que existeixen altres factors que fan que les coses, sistemàticament, es facin com el cul. Amb perdó.

En aquell acte Javier Guillén va apostar per fer de la Gallina un lloc al nivell d'atracció cicloturista d'un Angliru o una Bola del Mundo, i qui sap si fins i tot una mena de Mortirolo o Tourmalet. Ei, que poca broma amb aquella pujada, que de duresa en té de sobra. El guant el va agafar el ministre de Turisme, és clar. Francesc Camp pensa en la caixa que al cap i a la fi suposaria per al país, rebent colles de cicloturistes atrets per un nou mite. Llavors, el tema és que fem promoció per una banda, volem que vinguin cicloturistes a veure les nostres muntanyes, però la caguem ben cagada amb una xarxa viària principal on el ciclista signa el testament. És indignant que a cada obra nova que es fa al país la sensibilitat que es demostra envers els ciclistes és nul·la. No som res. Es va fer l'obra de la Margineda cap a Sant Julià i allà de vorals, cap, però sí una vorera mig buida de vianants. Ara s'acaba el mamotreto rotondero dels túnels dels Dos Valires i la cosa empitjora, perquè aquí ningú no aprèn.

Baixava l'altre dia en bicicleta direcció Escaldes. Tenia curiositat per viure a sobre de la bici el nou mamotreto i, quan vaig sortir d'allà, vaig pensar: «Viu de miracle». Una bogeria, de baixada i també de pujada. Cap avall, vas per la dreta sense voral –ja no hi era– i entres sota l'obra quan es fa un carril, superes la rotonda i continues per la línia blanca, amb el mur a centímetres del teu braç dret –com erris, acabes estavellat i aplanat pel cotxe de darrere, que perd els nervis a un metre darrere teu, però ¿què pots fer? ¿Desaparèixer?–, i quan el mur acaba, arriba pel mateix costat el carril d'incorporació dels que vindran de la Massana que, per cert, ni tenen senyal de cediu el pas ni se l'espera. És a dir, molestes al de darrere que no et podrà avançar, i mentrestant fas malabarismes per mirar de reüll a la dreta, resar perquè just en aquell instant no baixi cap cotxe de l'altra vall i creuar-te un carril de cop per posar-te, com mana la lògica, el més a la dreta possible on, de nou, tampoc no hi ha voral, però sí una vorera de pam i una tanca vermella que t'amenaça. Maca, això sí. Que mola.

I de pujada... el consell és que, si ets ciclista, t'esforcis, campió. Si puges direcció Encamp, passes FEDA i, com que aniràs per la dreta sobre la línia blanca –¿ho he dit que tampoc no hi ha voral?– el més normal si no vas a la Massana –que no pots, perquè entrar al túnel en bici està prohibit– és que busquis la lògica direcció, i això és, apunta bé, creuar-te un carril cap a l'esquerra, sense pensar, per la teva vida siusplau no pensis mai, que un boig amb un cotxe et passarà per sobre. Llavors, ciclista, lluita per salvar la vida, mantenir el ritme de 12 per hora i seguir a la dreta, fer com que vas direcció la Massana –el pendent augmenta, ¡eh, a que és guai!– i després baixa del mamotreto com si vinguessis de l'altra parròquia. Sense voral, insisteixo.

¿Què fan els polítics, enginyers i la tropa implicada? És possible que de les mil reunions per establir els projectes ningú no digui, escolti, aquí un voral, que si caben dos carrils i s'ha de fer ample, en cap un metre més. Voral, siusplau, que si no de ciclistes –cicloturistes és el concepte: ¡tu-ris-tes!– no en vindran, perquè per jugar-se la vida ja tenen casa seva a Espanya on, per cert, hi ha una normativa de Seguretat Viària. ¿Per quan aquesta a Andorra? ¿Per quan una unió de col·lectius, una reivindicació? ¿Per quan un crit unànime?



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT