L’home que va predir la caiguda de l’URSS
IGNACIO ORTEGA
L’informe «Per què el món és tan perillós?» va ser completat el novembre de 1983, encara que la CIA no va aprovar la seva publicació fins a juny de 1985, tres mesos després que Gorbachev, fet i fet últim dirigent soviètic, ascendís a la secretaria general del Partit Comunista.
«Ningú m’ho va encarregar», assenyala Meyer, que havia treballat durant deu anys com a especialista a l’URSS de la revista nord-americana «Fortune». Meyer creu que «el punt d’inflexió va ser quan el president (d’EUA) Ronald Reagan, al costat de la primera ministra britànica Margaret Thatcher i el papa Joan Pau II, van decidir deixar de jugar a la defensiva a la Guerra Freda i llançar-se a l’atac». «En altres paraules, quan van decidir que ‘no perdre’ no era suficient i que l’objectiu era posar fi a la Guerra Freda d’una vegada i per sempre», precisa.
Vicepresident del Consell Nacional d’Intel·ligència (1981-1985), òrgan assessor de la CIA i de la Casa Blanca, Meyer va desglossar en el seu document diversos dels greus problemes estructurals que assolaven llavors a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Al final, serien aquests problemes i no l’acció d’EUA els que acabarien per certificar la defunció d’aquell Estat, encara que, segons Meyer, la política de l’Administració de Reagan va contribuir en gran mesura al seu agreujament. «L’URSS ha fracassat estrepitosament a l’hora de convertir-se en un país. Després de 66 anys de poder comunista, l’URSS segueix sent un imperi d’estil vuitcentista integrat per més d’un centenar de pobles i dominat pels russos», resava el document.
L’informe apuntava que «l’economia soviètica està abocada al desastre (...) amb índexs de creixement per sota del 2 per cent i despeses en defensa que augmentaven un 4 per cent anual». «És una qüestió de simple aritmètica (...), mai subestimis la capacitat d’adaptació dels russos, però hi ha un límit i aquest límit s’està apropant més cada any», vaticinava.
Meyer alertava també sobre «el malson demogràfic de l’URSS» –sis avortaments de mitjana per dona russa–, un factor obviat per altres analistes i que va motivar el descens dramàtic de la mà d’obra i un augment del pes de les minories ètniques descontentes.
En el plànol internacional, l’assessor especial del llavors cap de la CIA, Bill Casey, destacava en el seu informe que «els països satèl·lits d’Europa de l’Est són cada vegada més difícils de controlar» a causa del seu progressiu empobriment. «Els dirigents del Kremlin podrien impulsar els índexs de creixement econòmic retallant la despesa en defensa o llançant reformes econòmiques. No obstant això, ambdós remeis amenaçarien el monopoli de poder del Partit Comunista», deia.
Tots aquests factors van permetre a Meyer treure la següent conclusió: «Si l’URSS no deixa enrere Occident en els propers 20 anys, mai no ho farà». «És difícil imaginar com l’últim imperi mundial podria sobreviure al segle XXI, excepte en condicions econòmiques i demogràfiques molt favorables, que ara mateix no es donen i que no es donaran», apuntava en el seu informe.
Meyer critica als que consideren que la fi de la Guerra Freda va donar ales als extremistes i va fer que el món fos més insegur que quan l’antagonisme nuclear garantia l’estabilitat.
«Posar fi a la Guerra Freda va ser una cosa bona. El món és més segur sense l’URSS», va dir Meyer a Efe, qui considera impossible la resurrecció de l’Estat soviètic, en al·lusió al projecte d’Unió Eurasiàtica del primer ministre rus, Vladimir Putin.
Pel que fa al futur, el nord-americà creu que les actuals protestes contra el frau electoral són el segon pas de la revolució russa que va esclatar al desembre de 1991.
«De nou, els russos viuen en un Estat policial. La revolució de 1991 va ser el primer de dos passos. És impossible dir quan es donarà el segon, però sembla que acaba de començar», va sentenciar.
- Foto: EL PERIÒDIC
L’informe «Per què el món és tan perillós?» va ser completat el novembre de 1983, encara que la CIA no va aprovar la seva publicació fins a juny de 1985, tres mesos després que Gorbachev, fet i fet últim dirigent soviètic, ascendís a la secretaria general del Partit Comunista.
«Ningú m’ho va encarregar», assenyala Meyer, que havia treballat durant deu anys com a especialista a l’URSS de la revista nord-americana «Fortune». Meyer creu que «el punt d’inflexió va ser quan el president (d’EUA) Ronald Reagan, al costat de la primera ministra britànica Margaret Thatcher i el papa Joan Pau II, van decidir deixar de jugar a la defensiva a la Guerra Freda i llançar-se a l’atac». «En altres paraules, quan van decidir que ‘no perdre’ no era suficient i que l’objectiu era posar fi a la Guerra Freda d’una vegada i per sempre», precisa.
Vicepresident del Consell Nacional d’Intel·ligència (1981-1985), òrgan assessor de la CIA i de la Casa Blanca, Meyer va desglossar en el seu document diversos dels greus problemes estructurals que assolaven llavors a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Al final, serien aquests problemes i no l’acció d’EUA els que acabarien per certificar la defunció d’aquell Estat, encara que, segons Meyer, la política de l’Administració de Reagan va contribuir en gran mesura al seu agreujament. «L’URSS ha fracassat estrepitosament a l’hora de convertir-se en un país. Després de 66 anys de poder comunista, l’URSS segueix sent un imperi d’estil vuitcentista integrat per més d’un centenar de pobles i dominat pels russos», resava el document.
L’informe apuntava que «l’economia soviètica està abocada al desastre (...) amb índexs de creixement per sota del 2 per cent i despeses en defensa que augmentaven un 4 per cent anual». «És una qüestió de simple aritmètica (...), mai subestimis la capacitat d’adaptació dels russos, però hi ha un límit i aquest límit s’està apropant més cada any», vaticinava.
Meyer alertava també sobre «el malson demogràfic de l’URSS» –sis avortaments de mitjana per dona russa–, un factor obviat per altres analistes i que va motivar el descens dramàtic de la mà d’obra i un augment del pes de les minories ètniques descontentes.
En el plànol internacional, l’assessor especial del llavors cap de la CIA, Bill Casey, destacava en el seu informe que «els països satèl·lits d’Europa de l’Est són cada vegada més difícils de controlar» a causa del seu progressiu empobriment. «Els dirigents del Kremlin podrien impulsar els índexs de creixement econòmic retallant la despesa en defensa o llançant reformes econòmiques. No obstant això, ambdós remeis amenaçarien el monopoli de poder del Partit Comunista», deia.
Tots aquests factors van permetre a Meyer treure la següent conclusió: «Si l’URSS no deixa enrere Occident en els propers 20 anys, mai no ho farà». «És difícil imaginar com l’últim imperi mundial podria sobreviure al segle XXI, excepte en condicions econòmiques i demogràfiques molt favorables, que ara mateix no es donen i que no es donaran», apuntava en el seu informe.
Meyer critica als que consideren que la fi de la Guerra Freda va donar ales als extremistes i va fer que el món fos més insegur que quan l’antagonisme nuclear garantia l’estabilitat.
«Posar fi a la Guerra Freda va ser una cosa bona. El món és més segur sense l’URSS», va dir Meyer a Efe, qui considera impossible la resurrecció de l’Estat soviètic, en al·lusió al projecte d’Unió Eurasiàtica del primer ministre rus, Vladimir Putin.
Pel que fa al futur, el nord-americà creu que les actuals protestes contra el frau electoral són el segon pas de la revolució russa que va esclatar al desembre de 1991.
«De nou, els russos viuen en un Estat policial. La revolució de 1991 va ser el primer de dos passos. És impossible dir quan es donarà el segon, però sembla que acaba de començar», va sentenciar.
Per a més informació consulti l'edició en paper.