El creuer Costa Concordia, que jeu inclinat sobre el seu costat dret, com si estigués adormit a pocs metres de la platja, amb un forat de 70 metres al casc, resulta un espectacle colpidor i un misteri si es té en compte que es tracta del major vaixell de creuers del món que ha naufragat.
El Concordia navegava divendres passat al llarg d’un trajecte turístic i va impactar cap a les 21.45 hora local (20.45 GMT) contra l’anomenada illa de Scole, una formació rocosa que aflora de l’aigua i visible des dels carrers de l’illa de Giglio, els pescadors de la qual es cuiden molt de pescar per aquestes aigües.
Els bussos han detectat l’enorme forat al ventre del colós i una immensa roca encastada en el casc del buc, a la part que albergava la bugaderia, l’allotjament de la tripulació i una tenda.
Al restaurant, els passatgers sopaven quan es va sentir un enorme baluern i es van apagar els llums, segons els seus propis testimoniatges, i la tripulació els va dir que es tractava d’un problema del generador elèctric, per la qual cosa la nau va seguir navegant embarcant gran quantitat d’aigua en el termini de minuts, segons el fiscal de Grosetto, Francesco Velusio, que investiga el cas.
El propi comandant, Francesco Schettino, de 52 anys, va ratificar que la nau va avançar encara un centenar de metres, i després va ordenar dirigir-se cap a l’illa de Giglio, segons va explicar ahir a la Protecció Civil i als bombers.
A pocs metres de l’illa, el creuer va donar mitjà volta sobre si mateix, amb la proa en direcció a l’illa i el colós del mar es va inclinar sobre el seu costat dret, com un cetaci gegant encallat.
Mentrestant, els passatgers, presos del pànic, miraven de fugir enmig de caòtiques ordres d’evacuació, talls de llum, dificultat per descendir i aconseguir a empentes les llanxes de salvament, per la qual cosa molts van optar per llançar-se al mar.
Segons el fiscal Velusio, l’impacte contra les roques no va ser avisat a capitania i el comandant de Costa Concordia, detingut ahir acusat d’homicidi culpós múltiple, naufragi i abandó del vaixell mentre hi havia passatgers sense ser evacuats, «es va apropar massa a l’illa de Giglio».
Per a experts marítims, el creuer navegava fora de ruta ja que normalment els bucs passen a 2 o 3 milles de la costa de l’illa.
El comandant va defensar, no obstant això, que el creuer navegava al llarg de la costa per la ruta turística consentida, quan la nau va topar «amb una roca no assenyalada a la carta nàutica». «Aquella roca no hi havia de ser», va dir a Protecció Civil.
Però a la capitania de Giglio una carta nàutica enganxada al mur posa en evidència l’existència de les roques.
«El primer impacte contra les roques es va produir a 500 metres de distància de les nostres costes, mentre les naus passen normalment a 2 a 3 milles de la costa», assegura l’alcalde de Giglio, Sergio Ortelli.
«Molts creuers passen davant Giglio i saluden amb les sirenes als habitants de l’illa –afegeix– amb totes les llums enceses, però aquesta vegada alguna cosa ha anat malament».
Un oficial de Marina va assegurar que «quan es navega pel litoral no s’utilitza el pilot automàtic, sinó el manual. És per tant decisió del comandant triar la distància de la navegació de la costa».
Uns altres apunten al fet que després del xoc contra la massa de roques, el comandant va ordenar prosseguir la navegació àdhuc embarcant aigua, i que després va invertir la ruta cap al port de Giglio.
La tripulació probablement va imaginar, en un primer moment, poder gestionar l’evacuació i quan va resultar impossible, el comandant hauria ordenat canviar de ruta i dirigir-se cap a l’illa, especulen els experts marins.
Aquesta opció d’apropar-se a terra ferma, segons els socorristes, ha impedit que l’incident tingués conseqüències encara més tràgiques i que la nau s’enfonsés al mar.
Els rumors i opinions són molts, però la solució del misteri està continguda a la caixa negra, que ja ha estat precintada, igual que el vaixell, que dirà si funcionava el GPS, si la tripulació estava als seus llocs, si va haver-hi negligència o, com ha dit la Fiscalia, si va haver-hi una «maleïda maniobra».
Un altre dels punts que no estan clars és si el capità es trobava al pont, com addueix, o sopant, segons testimonis, i per què va abandonar el vaixell a les 23.30 hores (22.30 GMT) quan els últims passatgers que van ser evacuats van haver d’esperar fins a les tres de la matinada.