Encuentra salta a la presa de la Canaleta; Baró l'espera a l'aigua Foto: TONY LARA

–En confiança, ¿quina estranya bestiola se'ls endú al fons del llac, a la peli?

–No ho sabem. Potser el tamarro d'Engolasters. O un cosí germà del monstre del Llac Ness. Segons el director, un dels templers maleïts. Ves a saber.

–Ja que en parlen: ¿no seria un bon ganxo turístic, descobrir un Nessie pirinenc, com el tritó?

–¿Vols dir? Ben pensat, potser per això està prohibit banyar-se a Engolasters, i ens diuen que és per la turbina de Feda per no alarmar la població.

–¿El monstre més terrible que s'hagin topat en una immersió?

–Certs clients que ens arriben sobradets. Normalment, els que diuen que tenen més experiència. El novato, en canvi, passa finíssim.

–¡Especialistes de cine! Sona bé, això.

–Doncs sí. Mai ens ho hauríem imaginat. A,més, és una de les escenes més espectaculars, i la pel·lícula –està malament que ho diguem– arrenca gràcies a nosaltres.

–¿I per què vostès?

–No va ser tan evident. La primera opció era una empresa valenciana. Però els van començar a posar problemes perquè s'havia de rodar en alta muntanya... Precisament, la nostra especialitat. Així que oli en un llum.

–Per cert: ¡que brut, no Engolasters!

–És que la immersió no es va rodar a Engolasters sinó a la desembocadura d'una riera de la Barceloneta. Repugnant: flotava per allà una rata que semblava un conill. ¡Ecs!

–Que ningú els imiti, però: banyar-se a Engolasters està terminanentment prohibit.

–I tant. La turbina de Feda pot xuclar una truita de riu. I de fet, quan hi fem feines de manteniment, l'aturen, per si un cas.

–Ara que no ens llegeix ningú: ¿què els va semblar, la pel·lícula?

–S'ha de tenir en compte que està orientada a un públic juvenil –i femení– que el que vol és veure Maxi Iglesias.

–Doncs un pèl soset, Maxi, ¿no?

–A El secret dels 24 esglaons, sí. A Toledo, en canvi, dóna més joc. Pel que fa a la pel·lícula, l'interès que té per nosaltres és, primer de tot, que hi sortim; i segon, els escenaris del país: fa gràcia veure com una seqüència que comença a Arcalís acaba a Incles, per art de màgia.

–¿Quina nota, de l'1 al 10?

–Un 5 pelat.

–Per acabar: descomptat Engolasters, que té tresors amagats, ¿quin és el més prometedor dels nostres llacs?

–L'estany de l'Isla, a la vall del Riu, perquè es troba a 2.600 metres d'altura i per l'orografia; i l'estany Blau, al Madriu, que encara no hem estrenat, amb el fons de tartera.

–Perdoni la ignorància supina: fons de tartera, sí, ¿i què?

– Doncs indica que probablement hi haurà bona visibilitat, a diferència d'altres llacs on el fons és de llot i, a partir d'una certa fondària, no veus res. I ha de ser profund, segur.

Per a més informació consulti l'edició en paper.