Maestre, el febrer a Berlin, on va quedar en segon lloc al concurs Tanzolymp. Foto: EL PERIÒDIC

–¿A quina edat es va posar el primer tutú?

–Als 3 anys. No me'ls he tret mai més.

–¿Quantes sabatilles gasta per curs?

–Uf... Una vintena ben bona. La ruïna, perquè cada parell costa 50 euros.

–¡¿Que les porta també pel carrer?!

–¡No, home! El que passa és que tinc massa peu.

–¿Que té una llesca? ¿Quin número fa?

–Un 35. Petitet. Però no és una qüestió de número, sinó que tinc molt d'empeine i molta força, i això fa que les trenqui molt sovint per les puntes, les sabatilles.

–¿I l'altura?

–1,63 metres. Un pèl justet. Cada vegada demanen més altura. Però espero créixer una miqueta més, encara.

–De pes, ¿com anem?

–Com més lleugera, et mous amb més gràcia i és més fàcil que els nois et portin. Jo peso sobre els 45,5 quilos. Està bé, però una mica més, encara estaria millor.

–¿Quantes hores assaja al dia?

–Entre cinc i sis.

–¿I què deixa de fer per culpa del ballet?

–La vida social se'n ressent, és clar. Entre setmana arribo cada dia a les 9 de la nit. El temps just per estudiar i sopar. Res més.

–¿El seu somni artístic?

–Ingressar en una companyia professional i arribar a primera ballarina. Però abans hauré d'acabar els estudis i passar unes quantes audicions.

–El clàssic, ¿és encara una disciplina femenina? ¿O s'ha acabat, això?

–A classe som set noies i tres nois. Precisament per això, els nois van molt buscats. De ballarines, en canvi, n'hi ha moltes i de molt bones.

–Somia a ballar un pas à deux amb...

–...el cubà Osiel Gounod. I amb Ángel Corella, és clar.

–¿A quina ballarina s'assembla?

–M'agrada molt Tamara Roja: és més aviat baixeta, com jo; és morena, com jo; i té peu, com jo...

–¿El seu paper somiat?

–El cigne negre. Per la dificultat i l'exigència tècnica. Un repte superior.

–Ja que en parlem: ¿quantes vegades ha vist el Cisne negro de Natalie Portman?

–Un parell, i prou. No em va agradar gens la forma com retrata els ballarins: no som els obsessius compulsius que insinuen.

–¿I què tal, la doble, Sarah Lane?

–N'hi ha que m'agraden més.

–Doncs recomani'm una bona pel·lícula de ballet.

–El ritmo del éxito, amb Zoe Saldana.

–Per acabar, convenci en dues línies la meva nebodeta perquè s'apunti a dansa clàssica.

–Podrà expressar tot el que porta a dintre amb el seu moviment. Quan ho provi, ja no ho podrà deixar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.