Boqueras, amb el playquadre preferit: Play Oest, dedicat al seu germà, Josep Foto: MÀXIMUS

–Perdoni, però vostè, ¿quantes figures de Playmobil té?

–Més de mig miler. I no sóc capaç de comptar els complements: cotxes, barcos, cavalls, cases, arbres, armes... ¡Milers!

–Per vostè fa trampa: li deuen enviar gratis.

–Ni pensar-ho: ¡estem parlant dels alemanys! Això sí, tinc el permís per exposar oficialment amb el seu nom, i m'han demanat un quadre –Play Pirata– per exposar al museu que tenen a la casa mare, a Zimdorf.

–¿I on ho guarda, tot això?

–Tinc tres trasters plens fins a dalt. I el que no hi cap, a casa meva o dels pares.

–¿Se'n recorda, del primer Playmobil que va posseir?

–I tant: un jefe indi, probablment apatxe, vestit tot de vermell. No l'he conservat, una llàstima, però en tinc una rèplica mida XXL.

–¿Playmobil o ‘click'?

–Devia ser un click de Famobil, que a finals dels 70 era la casa que en tenia la llicència per fabricar-los a Espanya. Però a partir del 1983 ja va ser Playmobil també al mercat espanyol.

–¿I què tenien els clicks que no tinguessin els soldadets de plàstic o els màdelman?

–Una figura Playmobil la pots desmuntar, però no es trencarà mai. Dura tota la vida. Si agafes una figureta dels anys 70, sembla que acabi de sortir de la fàbrica.

–¿Són exactament iguals que les d'avui?

–Han evolucionat: al principi les mans eren fixes, i el tors, molt recte. Amb els anys han anat incorporant articulacions i moviment, i a l'última sèrie, la del 2012, fins i tot tenen rostres individualitzats, amb celles i barba.

–Anem als seus quadres: ¿el primer que va fer?

–Play Disseny: és del 2009. Una obra vintage: totes les peces –i n'hi ha una trentena– són originals dels anys 70. Hi ha astronautes, esquimals, policies, infermeres i fins i tot un Sherlock Holmes. Un petit tresor.

–¿I l'últim?

–El Play Pirata que m'han demanat els alemanys. Ara s'exposa a la Bauhaus. I no és l'únic: a Món Petit hi tinc Play Castell i Play Medieval. Però la meva preferida és Play Oest [a la fotografia], dedicat al meu germà Josep.

–¿El més gran?

–No és un quadre, com els que li acabo de dir, sinó una maqueta: Far West. Fa 1,40 per 1,80 metres. I la meva intenció és exposar-la, junt amb la vintena de quadres que he acabat.

–¿Quantes hores de feina hi enterra?

–Dos dies sencers, aturant-me el temps just de menjar –el mínim– i dormir.

–Per acabar. ¿el pròxim repte?

–Un quadre amb la sèrie de l'Edat de Pedra que acaba de sortir, amb mamuts, óssos de les cavernes, tigres de dents de sabre i naturalment caçadors... Espectacular, ja ho veureu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.