El còmic mataroní, caracteritzat com a Pep Guardiola. Foto: EL PERIÒDIC

–Senyor Guardiola, el xou de dissabte, si em dius adéu i tota la pesca... Un pelet ensucrat, ¿no li sembla?

–Trist i emotiu. I la cançó del Llach, el súmmum. Com un gol de Leo.

–De vegades, ¿no li fa la sensació que peca de cursi?

–És que jo sóc així, almivarat, i no puc amagar els sentiments.

–¿Què se sent al formar part de la santíssima Trinitat catalana, al costat de Martí i Pol i del mateix Llach?

–Si és que és així, és un honor i un orgull.

–¿Quan li donen la Creu de Sant Jordi?

–No, no, no. Si us plau, jo no la mareixo en absolut, hi ha altra gent que ha fet coses molt més importants que no pas jo. Mourinho, per exemple.

–Ara que se'n va, confessi: la va espifiar, fitxant Cesc...

–De cap manera. No ha trobat la posició perquè l'hem anat canviant molt. De fet, potser ha sigut culpa meva, que no he sabut posar-lo on tocava.

–¿Què li va dir Messi, amb l'abraçada del 4 a 0?

–«Va por vos, mister. Vos os lo merecés todo». I no vaig entendre res més perquè em vaig posar a plorar.

–Diuen que Messi li vol posar Pep al fill que espera. Que emotiu, ¿oi?

–No ho crec, però si és així, li estaré eternament agraït.

–Per acabar amb vostè: diu que se sent buit. Per omplir-se, ¿s'aprendrà Estimada Marta de memòria?

–És que l'he llegit ja 100 vegades. Però escoltaré Manel i Llach, ho prometo,

–Senyor Plaza: ser del Barça, ¿és el millor que hi ha?

–Per als culés, sí. Però jo sóc perico.

–Llavors, ¿indignat per l'arbitratge de dissabte al Camp Nou?

–Cap dels tres penals ho era, però sembla que avui les mans se senyalen totes, especialment quan són a favor del gran.

–¿Qui li manava a vostè ser periquito?

–¿I per què no? Però el meu segon equip és el millor del món.

–Sa Majestat, ara que no ens llegeix ningú: ¿què hi feia, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, a Botsuana?

–És caçadora de mena, i a Botsuana hi ha bona caça, com tothom sap.

–Perdoni, però això que li està fent a la reina Sofia és lleig, lleig.

–Uf... És que som una parella molt lliberal. Monàrquica, però lliberal. I per sobre de tot, molt professionals.

–Una de delicada: quin darrere prefereix, ¿el de Letizia o el de la Bruni?

–El de Carla, home. Si m'agradés el de Letizia fregaria l'incest i els Borbons, això sí que no.

–Per cert, ciutadà Borbó, ¿és vostè del Barça o del Madrid?

–Del Madrid, crec. El Barça juga bé, sí, però tan tiqui-taca mareja.

–I l'última: ¿monàrquic o republicà?

–Jo sóc joancarlista. Sóc de mi. ¿De qui havia de ser, si no? ¿De Peñafiel?

Per a més informació consulti l'edició en paper.