El professor Prados, al Prat de la Creu de la Capital. Foto: TONY LARA

Professor de filosofia. I llicenciat en Psicologia. Ahir va impartir a l'ambaixada espanyola una conferència sobre hipnosi.

–Abans de començar, ¿busquem un divan i m'hi estiro?

–N'hi ha prou amb un sofà ben còmode. I que vulguis ser hipnotitzat. Si no, no hi ha res a fer.

–Si el miro fixament, compta fins a tres i m'ordena que em despulli, ¿ho faré?

–N'hi ha prou a tancar els ulls. I tranquil: mai no t'obligaran a fer res que no faries en estat de vigília. De fet,en estat hipnòtic mantens un absolut control de tot el que succeeix.

–¿Què hi hem d'entendre, per hipnosi?

–Un estat de màxima concentració en què la consciència focalitza l'atenció i és més susceptible de rebre suggestions.

–¿Cura?

–Curar, no cura, perquè no és una teràpia. És un coadjuvant, una eina que en mans d'un terapeuta pot ser útil per mitigar el dolor. O l'ansietat. I en males mans, pot ser nociva.

–Glups. ¡¿Com?!

–Els rentats de cervell que practiquen les sectes utilitzen tècniques pròximes a la suggestió hipnòtica.

–Això que ajuda a deixar el tabac... ¿Mite o realitat?

–El decisiu és la voluntat del fumador de deixar l'hàbit. A partit d'aquí, la hipnosi és un mètode més, com ho poden ser les pastilles de nicotina.

–¿I on s'ensenya, a hipnotitzar?

–A les facultats de Psicologia.

–Però la sanitat pública espanyola no la inclou entre les seves prestacions.

–L'espanyola, no; la britànica, sí.

–¿Quina relació té la hipnosi amb el mentalisme, Uri Geller i la cullera?

–Cap. Però l'arrossega des del segle XIX i ha sigut especialment perniciosa, perquè associa la hipnosi amb la màgia i l'esoterisme i no amb la ciència, que és el seu àmbit.

–L'han hipnotitzat mai, a vostè?

–Una desena de vegades.

–¿I què?

–És un moment de gran relaxació que permet evocar amb especial intensitat i nitidesa fets del passat, descobrir formes alternatives de resoldre un problema, accedir a emocions ocultes...

–També et pots relaxar escoltant una cançó. De La Iaia, per exemple.

–Efectivament. No cal passar per un protocol hipnòtic. De fet, tot el que t'aporta la hipnosi ho podries obtenir per altres vies. Però la hipnosi ho fa més eficaçment, i més ràpidament.

–¿Serveix per recordar detalls ignots de la infància?

–Aquest és un terreny abonat als falsos records: la ment tendeix a omplir els buits; si cal, fantasieja. Per això no s'admeten els testimonis judicials obtinguts sota hipnosi: s'ha demostrat que sovint són induïts.

–¿I les regressions a –ehem– vides passades?

–Això s'escapa de l'àmbit científic.

–Una forma ben suggestiva d'aacabar l'entrevista...

–Un, dos, tres... ¡Desperta!

Per a més informació consulti l'edició en paper.