El president del Rotary Club d'Andorra, Jaume Sabater. Foto: TONY LARA

ROTARIÀ. President del Rotary Club d'Andorra, ambfitrió de la reunió de clubs fundats el 1978 que tindrà lloc del 14 al 17 de juny a la capital.

–Un membre del Rotary, ¿és un... ?

–Rotarià.

–¿Quants rotarians hi ha, a Andorra?

–Ara mateix som 54. Des que es va fundar, el 1978, n'hi deuen haver passat un centenar.

–¿I al món?

–Cap a 1,2 milions, repartits en 34.242 clubs com el d'Andorra, presents en més de 200 països.

–¿Que cal, per ser un rotarià?

–Primer de tot, voler-ho ser. I que algun membre et proposi.

–Com les fraternitats universitàries. Interessant.

–No exactament. El Rotary busca gent amb un cert èxit professional, sí, però disposada a dedicar part del seu temps al servei de la societat.

–¿Elitista?

–La divisa del Rotary és: Servir d'abord. D'entrada, servir. Es tracta d'ajudar, aquest és l'objectiu primordial. I pensem que el professional que ha destacat en el seu àmbit ens pot ajudar a fer-ho.

–També els han emparentat amb la maçoneria. ¿Una nosa?

–El Rotary és una associació aconfessional i apolítica. Hi conviu gent de totes les tendències ideològiques, i amb la maçoneria hi ha hagut històricament bones relacions. Però res més.

–¿Societat secreta?

–Els estatuts són públics, tenim pàgina web, se sap qui en som membres, quan ens reunim... De secrets, res.

–Rotarians cèlebres: Kennedy, Stephen Hawking, Sarkozy... ¡Pinochet! ¿Se'ls va colar, el dictador xilè?

–El Rotary no és una manera de viure, ni de fer, ni de treballar, ni d'entendre la societat. És una disposició a ajudar. I a totes les associacions passen, aquestes coses.

–Anem per feina: ¿què fa, el Rotary, per Andorra i els seus ciutadans?

–La Creu Roja Andorrana va ser en els orígens una iniciativa del Rotary. I ara fa un parell d'anys vam rellançar la idea de portar l'ONCE, que –sembla– ara ha arribat a bon port.

–Més.

–Fa quatre anys vam impulsar l'associació Albatros per atendre els nens hiperactius. És el cas paradigmàtic: identifiquem un problema i mobilitzem els recursos i els voluntaris per posar-hi solució.

–¿I en què treballen, ara?

–Setmanes enrere vam gestionar assistència sanitària per una persona que s'havia quedat sense cobertura de la CASS.

–¿Projectes en cartera?

–Hi arribarem: un projecte per ajudar els discapacitats a fer realitat somnis aparentment impossibles.

–¿Per exemple?

–Pujar una muntanya, o navegar.

–¿I cal?

–Quan veus la cara de felicitat d'un aquests nois al cim del Casamanya se te'n van tots els dubtes: sí, cal.

Per a més informació consulti l'edició en paper.